Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

No sóc massa de macrofestivals musicals però en l’organització del FEM Festival d’Arenys hi ha tota la secció juvenil de la meua família posada així que anit vaig pujar al Xifré a veure com anava la cosa i em vaig oferir a col·laborar en el que fos -per poc no em posen a vendre entrades!

El festival és un d’aquests que tan proliferen a l’estiu, amb una bona colla de grups que jo ja no conec però que veig que atreuen molt el personal i que em resulta divertit escoltar. Aquesta vesprada nit hi ha el segon dia, i diuen que serà encara millor que ahir perquè algun dels grups que hi toca té molta tirada, es veu. Ja us ho explicaré.

Mentrestant el que volia explicar és que porte a la munyica una tira d’eixes blavoses que és l’entrada dels dos dies, que vaig comprar ahir. Crec que no me n’havien posat mai, tret d’alguna estància hospitalària i la veritat és que no m’agrada gens. No duc mai anells, ni collars ni coses d’eixes perquè no m’agrada.

Però aquest matí he entès la seua utilitat ja que he anat a fer-me un cafè a la riera i el cambrer m’ha preguntat com havia anat el concert d’ahir. Vet-ho aquí que el braçalet et converteix en un desconcertat anunci ambulant, que l’única cosa que sap replicar és que va anar molt bé i que avui li aconsellava que no s’ho perdés. Ja ho sabeu…