Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Avui sóc a Holanda i el mòbil m’ha jugat una mala passada. Tinc un Sony Ericsson que ja fa mesos que em falla quan intente carregar-lo. Més o menys, apretant al màxim els pins i fent coses rares, sempre aconseguisc que carregue la bateria.
Però anit va dir que no, que de cap manera. Vaig passar-me hores a l’hotel intentant que engegarà la càrrega i no vaig poder. Així que al migdia m’he quedat sense bateria, tal i com era de preveure.
I és curiós com arribem a ser de dependents de la tecnologia. Perquè m’he sentit indefens. No podia parlar amb casa ni amb la redacció ni amb ningú. I el que era pitjor és que ningú no podia localitzar-me. M’he posat nerviós i he buscat per tot arreu alguna sol·lució. He trobat una botiga de mòbils on no han pogut carregar-me’l. Finalment n’he trobat una altra on semblava que funcionava però no ho veia clar. En una tercera he trobat un carregador que, de moment, sembla que funciona. Ací fa més aviat fresqueta però a la que me n’he adonat estava suat d’anar amunt i avall a la cacera del mòbil. Ara sembla que carrega. Creue els dits. (En qualsevol cas si crideu i no responc ja sabeu el que passa). Demà, per cert, a València.