Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Ahir vaig participar en un dels passis que Llibertat.cat està organitzant arreu del país del film Operació Garzón. 

Vaig quedar tocat. No és que haguera oblidat res -és molt difícil oblidar això- però els records es difuminen molt i veure les cares tal i com eren aleshores, escenes que havia viscut i se m’havien esborrat del cap i sobretot escoltar el testimoni de les tortures que van patir tants companys i amics em va colpir.

En acabar em va tocar parlar amb els assistents a la projecció, en companyia de Vicent Conca, un dels detinguts aquells dies. Vaig dir que anys després l’operació ha estat un enorme fracàs. Tot al llarg de la pel·lícula em fixava en petits detalls que em recordaven de forma permanent que els detinguts i els qui els envoltàvem no hem deixat de lluitar. I, com va dir Vicent Conca, vint anys després som molt més a prop del que ells volien impedir.

Tot i això seria molt deshonrat si no reconegués que la duresa de l’estat va fer molt mal.  Va fer molt mal sobretot als qui van patir la tortura (quina escena quan expliquen l’alegria d’entrar a la presó!) però ens va fer molt de mal també a l’incipient i reduït món independentista, per més que ens hajam recuperat de sobres després.

Per si ho havia oblidat va haver prou amb 55 minuts d’una pel·lícula que vos recomane que visioneu.