Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Ahir vam anar a veure Munich d’Steven Spielberg. Per a mi es tracta d’un film magnífic. Un retrat complex i complicat de la vida clandestina, de les barreges insòlites que crea el món de la violència, de la destrucció de la vida privada que solen patir els qui la pateixen.
Entenc que alguna gent pense que aquest film és anti-israelià però a mi no m’ho sembla de cap manera. Crec que pensar això és quedar-se en la pell de la narració tot i que valore la valentia de Spielberg a l’hora de triar precisament un tema així de complicat i que afecta de forma tan directa el país dels jueus, del qual Spielberg és un defensor històric. Crec que la història és universal i podria adaptar-se a qualsevol procés violent on cap dels dos contendents siga prou fort com per a guanyar.
Veient el film em van venir al cap dos moments històrics. Per una banda la lluita de molts científics en la dècada dels vuitanta per a consolidar la idea que en el cas d’una guerra nuclear ningú no pot guanyar. I per una altra l’aparició del primer pacifisme a Israel després de la invasió del Líban, la primera guerra no defensiva d’aquell estat.

L’escena final, amb la recreació inquietant de les Torres Bessones, em sembla un autèntic monument cinematogràfic. És difícil expressar millor el missatge del film que presentant amb naturalitat l’escenari que hauria estat normal en aquell moment i que avui tots sabem perquè no hi és.