Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Hi ha vegades que et conviden a anar a fer una xerrada a un lloc i et trobes amb que et fan un autèntic regal. M’ha passat a Marata, a Les Franqueses del Vallès. Feia anys que em demanaven per anar a un cicle que organitzen cada any i ara ho he pogut fer. Vaig agafar el tren fins a Granollers, seguint una continuïtat urbana que no em deixà fins a la porta de l’estació. Però aleshores em van venir a cercar i en cinc minuts vaig canviar de món. Un paisatge rural que malgrat la nit es veia bell, una amabilitat i una franquesa fora de mida, una passió col·lectiva, un sentiment de comunitat envejable.

D’entrada vaig sopar a casa de l’organitzadora, un mas on hi conviuen diverses generacions. A taula un plat impressionant d’embotits fets per la iaia, de pernil curat per la mare, de truites, d’amanides i sobretot dues criatures rialleres, la Berta i la Sabina, que encomanen l’alegria de viure. Van riure, vam parlar de l’escola, em van ensenyar un treball que feien usant el nostre Diari de l’Escola i fins i tot vam compartir una cançó al piano. Un sopar per a recordar.

I després va venir la la sorpresa de trobar-me un centre cultural amb més de cent persones disposat a tindrem hores i hores xerrant però sobretot debatent amb ells en un ambient cordial i relaxat però enfilat en els arguments i punyent en les tesis. Més gent de la que viu al poble, per cert.

Vaig tornar a casa confortat i molt satisfet de l’estona que m’havien fet passar. I agraït pel glop de força col·lectiva que m’acabaven de regalar.