Maragall no tornarà a ser president
Publicat el 11 de maig de 2006 per vicent
Aquesta és l’única conseqüència que ara mateix veig clara de tot el que ha passat en les darreres hores. Hi ha opcions, és clar, que el PSC estiga en un futur govern però Maragall no serà mai més president.
Perquè el PSC només pot estar en el govern amb aliats. Amb CiU ja sabem tots que no hi haurà pacte amb Maragall de president i avui em sembla que Maragall ha aconseguit que Esquerra pose com a condició per a la reedició del tripartit, si és que això és possible, que Maragall no siga president.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Mal que et pesi, partalet (o pardalet?)
Penso que a ERC ja els està bé acabar així. Jo no veia clar que donessin suport al PSC-PSOE fa tres anys, i uns noiets de les JERC -amb 35 anys menys de militància independentista que jo- em van dir dretà i feixista. Tampoc no s’havia de pactar amb CiU: s’havia de deixar que CiU continués amb el PP fins que rebentés tot. ERC es van casar de blanc amb el PSOE i aixi han acabat. Que els valgui d’escarment. La lluita independentista desperta odi intens al socialisme, a ICV i a CiU, i han actuat en conseqüència. Què et pensaves, Carod? Som qui som i amb l’invasor no hi ha pactes possibles.
Catalunya no mereix un president com aquest, ni un partit supeditat al que diguin i manin a Madrid. El que necessitem és una coalició que tingui sentit de govern, no el desgavell que ens ha tocat viure aquest ùltims anys. A les nostres mans
Cap dels politics que ens han portat fins aqui(de Pique a Saura)tindrien que ocupar carrecs a la proxima legislatura.
Potser la socioconvergència amb ERC a l’oposició, podria acabar d’enfonsar als socialistes i donar un gram impuls a ERC que seria el principal partit d’oposició.
En les properes eleccions veurem si les tendències van cap aquí.
Com deia en Partal fa uns dies, tinc molt clar que a la llarga ens convenen que CIU i ERC siguin molt fortes, que siguin referents, i potser qui sap si com més polarització entre els dos millor…
Sí, necessitem en Mas de president a fer de venut amb el Zapatero. Mite’ls tots juntents, socialistes i convergents, defensant un estatut lloat per Ibarra i Guerra ("Nos hemos cepillado el estatut!!!").
És perfecte, l’establishment de sempre, els de sempre manant com sempre i repartint-se el pastís com sempre.
Això sí que és seriós, quita quita un rojoseparatista … que se ponga Mas !
Colla de patans aquests polítics. S’han guanyat la meva abstenció, a l’estatut i segurament també a l’octubre.