Lakota
Publicat el 20 de març de 2010 per vicent
En una tele fan ‘Ballant amb els Llops’ i em quede mirant-la al sofà. Em crida l’atenció que els sioux parlen lakota i cerque més informació per internet. Al web de Russell Means, el gran cap que es va enfrontar als anys setanta a l’exèrcit americà, trobe una anècdota deliciosa. Resulta que entre els lakota hi ha un dialecte que el parlen els homes i un que el parlen les dones. I per alguna raó els homes del film parlen com si foren dones. Cosa que ell troba divertida a muntó…
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
És més aviat una qüestió de classes socials. Cada classe té el seu dialecte.
Els homes són considerats superiors i parlen de manera més imperativa, les dones són considerades inferiors i parlen de manera més humil.
Jo puc certificar-ho del japonès.
Al català hi ha tres nivells de formalitat (dos de centrals- vostè i tu, i mig amunt i mig avall), però en el japonès n’hi ha cinc. i el parlar dels homes és molt diferent del de les dones (es consideraria de molt mal gust si una dona parlés en el mateix nivell de formalitat dels homes).
Tan és així que a les escoles d’idiomes ensenyen a tothom el japonès de les dones, donant per suposat que si finalment un “gaijin-guiri” arriba a aprendre el dels homes ja se’n servirà, però si no hi arriba mai semblarà insultant sinò humil (i afeminat?).
No es tracta de dialectes, sinó que més aviat en podriem dir declinacions de genère… simplement, els homes i les dones acaben les frases de manera diferent. És com el nostre masculí i femení, però aplicat al jo o al tu. I no té res a veure amb classes socials, inexistents en societats caçadores recolectores, amb una organització en base a la família extensa (que els lakota anomenen Tiospaye).
Per altra banda, en Russell Means no és cap capdill dels lakota. Els darrers cabdills (que ho eren estrictament en termes militars) varen ser els triats mentre van funcionar com a societat independent, abans d’entrar a les reserves. En general, a les reserves, es malfien força dels autoproclamats “Chiefs”, que volten pel món tot sovint guanyant-se prou bé la vida.
En Russell Means, en particular, no té gaire bona fama dins de les reserves, cal no oblidar que se’l considera un lakota de ciutat, i el seu moviment, l’AIM, té poca influència en la vida de quotidiana de Pine Ridge o Cheyenne River, per citar dues reserves de pes. I Wounded Knee 73 va ser més aviat una guerra civil dins de Pine Ridge, que des del punt de vista de l’imatge es va convertir en una revolta contra l’exèrcit americà, la qual cosa els va anar molt bé.
I parlant de Balla amb Llops, el seu protagonista, en Kevin Costner, ara ni apareix ni seria massa ben rebut a les reserves. La pel·lícula va gardar molt, però després en Kevin va muntar un casino a Deadwood, a les Black Hills (He Sapa), territori que els lakota reclamen (de fet, l’única acció conjunta en la que estan d’acord totes les reserves dels lakota).
Apa, que vagi bé…