La revolució cantada, per fi al cinema
Fa bastant temps vaig descobrir ‘The Singing Revolution‘, un film molt interessant sobre el procés d’independència d’Estònia. De seguida em va semblar que calia que fos vist en el nostre país. Encara que les situacions són evidentment diferents al final hi ha tantes concomitàncies i situacions paral·leles a les que estem vivint avui nosaltres ací que el seu visionat paga la pena. Obre els ulls, posa en context, inspira… El film està molt ben fet encara que passa bastant de puntetes sobre les divergències que hi havia a Estònia entre els partidaris de la independència i deixa de banda protagonistes rellevants. Insistisc: malgrat això és una gran pel·lícula, que els cinemes Texas posaran a disposició del públic barceloní a partir del setembre.
Dimarts, però, l’ANC em va convidar a participar en un passi primer del film subtitulat al català, que es va fer als mateixos Texas, amb la presència i la participació també de l’amo dels cinemes Ventura Pons, de Jordi Sànchez i del president Puigdemont.
Havíem de parlar poc perquè la gent esperava el film i per tant em vaig limitar a dir dues coses. Que aquest film es pot veure com un film sobre nosaltres mateixos i que és la prova de com aconseguir un estat canvia per a bé la vida de les persones. Recorde molt bé la Tallin del 1989, quan hi vaig arribar per primer vegada i no té res a veure, res de res, amb la Tallin d’avui. La Tallin d’avui és infinitament millor, més decent i molt més atractiva i aquest és el fruit principal de la lluita de tots els qui apareixen en el film i de molta més gent que no hi és però que es va esforçar com el primer per guanyar la revolució que els estonians atribueixen a la música i les cançons.
(Foto d’Albert Salamé)