Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Se’ns ha mort la Prim, la periquita de casa. Jo no entenc gens d’animals domèstics però segons que em van explicar ahir es veu que aquesta mena d’ocells no donen senyals d’estar malalts fins que en realitat és massa tard.

El cas és que se’n va anar molt ràpid, en qüestió de molt poques hores. I a tots ens ha quedat ara el buid dolç que aquests animalons deixen i la tristesa, sobretot la de la nostra menuda, la seua gran amiga.

Ella cada nit li cantava una cançó a l’hora d’anar-se’n a dormir. És un bellísima melodia africana que aquesta nit jo ja he tirat a faltar. M’agradava saber que ella li deia ‘bona nit’ d’aquella manera tan dolça i m’encantava escoltar la cançó des de qualsevol racó de la casa.

Avui això ja és un enyor.