Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Oscar Niemeyer, mort avui a Sao Paulo, té la culpa de que m’interesse l’arquitectura. Brasília va ser la primera ciutat que em va entusiasmar, és clar en la distància. Jo devia ser molt xiquet però recorde alguna notícia de diari que parlava d’aquella ciutat a la selva on creixien edificis orgànics. No sé com ni de quina manera hi vaig arribar però sí que sé que un disseny com aquest, un dibuix a mà alçada, va ser el primer impacte arquitectònic de ma vida.

Aleshores no sabia res de Niemeyer. Ni la seua filosofia, ni què volia dir la paraula urbanisme i encara sabia molt menys, en ple franquisme, del seu compromís polític, del qual derivava la seua arquitectura -o ves a saber si era al revés. Ni sabia que Chico Buarque s’havia enfadat amb son pare perquè Oscar no li havia fet la casa ni encara havia llegit aquell seu preciós poema. Ni que en la corba s’amaga la creació

No he estat mai a Brasília i m’agradaria molt anar-hi alguna vegada. Sé que ha resistit amb dificultats el pas del temps i que avui no és ben bé el somni racionalista de Niemeyer. Però estic segur que passaran cent anys i seguirà sent un emblema del que l’ésser humà des de la raó i l’estima és capaç de concebre i de fer. I de que la bellesa pot estar al servei de la gent per a fer millor la seua vida quotidiana.