Joan Baez a Sarajevo
Deixa un comentariUn documental perdut de matinada em retorna aquella imatge de Joan Baez a Sarajevo. Li van dir si volia anar a cantar per aquella gent que només rebia bombes i ella va dir que sí. Com li havia dit sempre que sí a Martin Luther King i va dir que sí a anar a Cambotja i Vietnam. Es va posar una jaqueta anti-bales i va seure al mig de la plaça del mercat en una cadira, simplement cantant ‘Amazing Grace’ amb aquella veu seua que desafia les cròniques. Al costat d’aquell home del cel·lo que no suportava més la guerra i tocava adagis com una conjura.
Vaig plorar quan ho vaig veure. Fa tants anys. Emocionat per la generositat, per la solemnitat, per la valentia d’aquella dona que mai no ha dit que no quan li ho demanava la gent. I avui m’ha tornat tot en veure-la a la tele, jo tapat amb una manta gitat al sofà, de matinada.
No, mai ha dit que no na Joan Baez. Mai no ha tingut por, aquesta feblesa humana que fa que molta gent deixi de banda la seva coherència, la seva ànima, els seus principis. Moltes vegades polor també davant aquestes persones quan les escolto o llegeixo cròniques. Elles continúen ….
han trucat altre cop al record, i nogensmenys m’ha emocionat com a tu altre cop, tapat amb el la flassada, aquella veu i la generositat d’aquesta gran dama avui, aquella noieta d’ahir.
Gràcies per dir-ho, per la sensibilitat i tot el què feu pel país i nosaltres. Bon cap d’Any i Molts d’Anys!