Mails per a Hipàtia

Decidim anar a Ses Illetes, al Parc Natural. Són les platges probablement més cristal·lines i netes de tota la illa i el viatge paga la pena. A l’entrada del parc, que depèn del ministerio madrileny, d’un, ens fan pagar quatre euros. Vinga. Tot siga per l’ecologia. Caminem cap al nord i decidim deixar-nos caure en una platja aparentment perfecta. L’aigua és extraordinària, diria que és la millor platja en la qual mai no he estat. La terra és tot un altre món.

Hi ha dues fileres de gandules i parasols. Més de la meitat són desocupades però malgrat això el xicot que n’està al càrrec ens diu que totes les de la platja ja són llogades. Totes? La platja és molt llarga i no m’ho crec. Finalment, després de moltes voltes, arriba l’explicació. En la platja hi ha un restaurant que sembla que es particularment famós entre els propietaris dels iots notables que hi ha aparcats allà on la cala s’acaba. Tant famós com perquè una esquadra de barquetes els vaja a replegar i els porte fins a la platja (per cert: que ells no paguen entrada?). Els senyorets dels iots baixen a dinar i després volen estar-se una estona a terra així que els amos del restaurant contracten de bon matí tota l’estesa de gandules. Carai. Legal ho deu ser, segurament, però a mi em sembla un comportament molt poc ètic, especialment estant dins un parc natural.

Cap al migdia desembarquen quatre malais d’impecable uniforme blanc que es posen sota una ombrel·la amb unes grans caixes de gelat i beguda, a l’espera que els senyorets acaben el dinar. Quan l’acaben en venen uns quants però no prou per a ocupar la platja sencera i aleshores jo caic en el detall que segurament lloguen tanta gandula no per a posar-lo a disposició dels amos dels iots sinó per a allunyar la gent de la platja. I encara entenc menys per quina raó passen aquestes coses a Ses Illetes, en aquest parc que aparentment és de tots.