Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

He tocat un robot. Concretament un que, poca broma, està pensat per a ser el braç a distància d’un cirurgia remot, un robot per tant que operarà persones. Dic operarà ja que és un prototip de laboratori.

No he pogut evitar-ho. Quan m’han explicat com treballava de fi i delicat he fet com una ganyota supose. I la resposta ha estat que el tocara. Ho he fet amb prevenció. He posat l’índex de la meua mà dreta a la punta del braç articulat que s’ha mogut clarament al contacte. La meua reacció instintiva ha estat apartar-me però després he tornat a tocar-lo i amb una pressió fina he anat movent el braç, que té una flexibilitat difícil d’imaginar. És realment fascinant sentir com aquell braç articulat reacciona al teu contacte i la sensibilitat amb la qual detecta la teua pressió o la direcció en el qual l’empenys.

Quan em descrivien l’aparell, per a acabar-ho de rematar, he sentit a dir que la geometria dels braços humans és molt limitada. Caram. Deu ser cert però dit així sona gairebé com humiliant, a la vista del nostre competidor robòtic -no sé si n’hauria de dir col·lega.