Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Des del cim de la carretera Kioni se m’apareix literalment com un paradís. Una badia allà baix amb un mar blau d’una intensitat difícil d’explicar i quatre cases. Hi ha molts vaixells aparcats a la badia però trobem encara una cala menuda on banyar-nos abans de dinar. Com tantes de les cales jòniques no és de sorra sinó de pedres, que se’t claven al peu de mala manera. Però resulta imponent. Hi ha un penyasegat dins l’aigua tan intens que la temperatura de l’aigua canvia amb una sola braçada i els tons de blau es marquen com si allò fora un llenç.

Després de banyar-nos dinem en una taverna plena de gats que ens cerquen les sardines que ens estem posant a la panxa. Miren amb ulls de peneta, que no he sabut mai com els saben fer.

En tornar em fixe que la casa que hi ha a dalt de tot del turonet és estranya perquè un dels costats el té com arrodonit. L’autobús és l’explicació de l’efecte arquitectònic. Li han retallat uns pams per a que l’autobús puga girar i els pocs turistes que arribem fins ací tinguem una manera de gaudir de tot plegat. Alça…