Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

M’he posat, literalment, sota un avió quan aterrava. I és una experiència, com ho diria?, poderosa. Hem vingut amb la Valia i el seu fill a una platja meravellosa que és al final de la pista de l’aeroport d’Argiostoli. Hi arriben molt pocs avions però quan ho fan passen literalment a tocar del nostre cap -la pista és un poc elevada sobre la platja i els avions grans han d’usar-la tota per frenar, així que apuren l’alçada al màxim.

Normalment la gent es posa una miqueta a la dreta de la platja, un pèl apartats de la ruta dels avions. Però quan he vist que n’arribava un he corregut a posar-me a sota just de la seua ruta. I ha estat espectacular. Ha passat bramant sobre el meu cap a una distància que m’ha semblat gairebé que el tocava. Era una falsa impressió però el soroll i la intensitat eren tals que hauria dit que ho podia fer. Enorme.