Mails per a Hipàtia

Passe per davant de l’Apolo i veig una estranya cua de xiquets i xiquetes jovenets i vestits de negre que s’estan tirats a terra, amb mantes i tot d’abillaments. Deduim  que deu passar alguna cosa i el Roger els pregunta. Expliquen que demà (demà a la nit!) actua un cantant japonès el nom del qual no aconseguim retenir i que estan fent cua per a ser a primera fila. Ja tenen tots l’entrada. El que hi ha en disputa és la posició al davant de l’escenari. Cau un sol de justícia però ells aguanten, ben vestits de negre. De sobte veig que una xicona porta un d’aquells paraigues japonesos. Ignore si per a protegir-se del sol o com a part de l’uniforme. Sembla que alguns d’ells porten des de dimarts a la nit en la cua. Seran tres nits esperant a ser els primers de la fila. Si ho aconsegueixen ho hauran merescut. I jo no sé ni qui és aquest japonés…