Encara Ovidi, encara
He participat, amb molt de gust, en un altre homenatge a l’Ovidi. Aquest a Gràcia, al CAT, amb la presència de molts cantats, grups i amics seus, sobretot el Toti Soler i l’Alfred Luchetti.
Això és el que he dit:
Hi ha Joan Fuster. I Vicent Andrés Estellés. Andreu Alfaro. Eliseu Climent i Rosa Raga. Carles Santos. Els Obrint Pas i Feliu Ventura. Pitxi Alonso. Miquel Gil i Carles Solà. Isabel -l’Isabel Clara Simó. I Miquel d’Epalza. I Mavi Dolç i Al Tall. Sol Picó. El Toni -Miró. Vicent Usó. Ximo Tebar. I Bernat Sòria. I Santiago Calatrava. I Vicent Todolí. I Pepa López i Raimon. I el Genovés, que jugava com un déu. I Guillem Agulló. I l’Ovidi.
Hi ha El Cabanyal i el Desert de les Palmes. La Font Roja, el Montgó, el Garbí i el Penyagolosa. El Xúquer, camí de Sueca, i la platja de Guardamar. I els Columbrets. I la Calderona. I El Saler. El Maestrat i la Vall d’Albaida. L’Horta que ens volen furtar i La Marina que no vol ser mítica. El Comtat. L’Alcoià. Mas Sopalmo.
Hi ha taxistes i enterramorts. Gent que posa la pel·lícula diumenge. I la tia Conxa que es menja un entrepà. I llauradors que reneguen amb una rabasseta a la boca i un got de barrejat. I obrers de la Ford, absents davant la màquina. I la Júlia i la Txell corrent per la séquia. I els xicons que riuen al Carrer Blanc. I el meló d’Alger i el meló de tot l’any. I la traca que peta, repeta i fa pum. I el plis-plas i el timbal. I les quatre barres en algun balcó. I un tren que travessa blocs de pisos grisos amb llums grogues. I els peus mullats a la Malvarosa. I els besos. No hi havia a València dos amants com nosaltres…
Encara, Ovidi, encara
Portem senyera on blau no hi ha
diem ben alt que parlem català
i ho fem a la manera de València
Jo hi era.
I si fins ara "només" te tenia com el Periodista de referència i per excel·lència, divendres te vaig descobrir com a gran comunicador i m’atraviria a dir poeta!
Mos vares fer emocionar, vibrar i fins i tot plorar a més d’un.
Mil gràcies!
Jo també vaig ser-hi a l’homenatge a l’Ovidi al CAT. La meva xicota i jo vam ser dels que vam esperar fora durant un quart d’hora, perqué les entrades estaven exahurides.
Per cert, a la meva xicota que és valenciana li vas tocar la fibra amb el teu comentari.
Es veritat que el meló d’Alger, és una síndria? I el Genovés, es un jugador de pilota valenciana?
Tot i quan era petita el meu pare em cantava la Fera Ferotge (quanta raó, té aquella cançó…), he descobert l’Ovidi ja de més gran… i sempre m’emociono amb l’homenatge a la Teresa… una de les cançons més boniques que s’han fet mai… a vegades no teniu la sensació que els bons de veritat se’n van massa aviat?
elisenda