En Sentís i la discrecció
Deixa un comentariUn parell d’amics, d’això que en diuen gent d’ordre, em recriminen tot dinant la meua posició pública contra la medalla a Carlos Sentís -i la posició en general de VilaWeb. No puc dir que em sorprenga la seua posició però intente explicar-los en detall el perquè.
Jo no crec que siga necessari anar assenyalant en tot moment amb el dit aquest tipus de personatges pel que van fer. No crec que tinga massa sentit vist la societat en la qual ens movem. En aquest sentit la discreció em sembla una bona recepte. Però la meua discreció reclama la seua discreció també. I donar-li una medalla a en Sentís, el dia que feia setanta anys de l’entrada de les tropes franquistes, amb ell, a Barcelona és qualsevol cosa excepte discreta. Per això em sembla intolerable.
No els he convençut però tampoc no ho pretenia. A mi la discrepància em sembla sempre interessant.
Estic totalment d’acord amb el teu punt de vista. Jo crec que tan en Sentís com en Samaranch van saber canviar de camisa oportunament a la transició i ara la gent creu que tots dos han fet grans coses per Catalunya. Es un efecte més de la visió que la gent d’ordre, com tu dius, ha transmès a la societat del segle XXI. A més, que l’esdeveniment es fes el dia 26 de gener em sembla més que intolerable: em sembla un insult a tots els perdedors i els fills del perdedors de la ‘Gran Cruzada’, entre els quals m’hi compto. Encara recordo el que m’explicava la meva mare del dia en que els ‘nacionals’ van entrar a Barcelona: la por que van sentir la majoria dels barcelonins, i especialment les dones joves. Aleshores la meva mare tenia 14 anys. Segur que ni el senyor Sentís ni el senyor Samaranch van sentir mai aquesta por que va marcar els joves d’aquella època. Ni quan va morir Franco.
Conxa Parramón Codina
Jo no discrepo pas, ho veig com una manera de rehabilitar la imatge de personatges que entenc que no cal definir aquí. El que em fastigueja més és la circumstància de la data, només ho puc entendre com un escarni.