Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Ahir després de la presentació de l’iPad vam fer i vam publicar aquest vídeo on Martí Crespo analitzava el nou producte. No feia ni una hora que havia acabat la presentació que el vídeo ja estava penjat.

La nova maqueta, ja ho veieu, dóna una importància molt més gran al vídeo, convençuts com estem que internet es menja, s’està menjant ja, la televisió. I que la web serà ‘la’ televisió. Per això ara els vídeos s’obren a portada directament, per això podem integrar no només els nostres vídeos sinó també els de YouTube i altres. Per això ara cada dia a la portada hi ha dos, tres fins a quatre vídeos.

La televisió és, doncs, la nostra gran aposta. I per això també la nova redacció està pensada per a fer vídeos com aquests d’ahir. L’esforç estratègic que vam fer el 2009 amb la nova maqueta i la nova redacció dóna els fruits que esperàvem i que es veuen clars en aquest cas. 

Però com en aquesta casa sempre parlem de periodisme la pregunta que ens hem estat fent sempre és com és el vídeo per internet, com hem de fer els nostres vídeos per a que siguen diferents i originals, periodísticament interessants. I ahir vam quedar particularment satisfets per la prova.

Pensem que, malgrat tot, la televisió per internet formalment no pot ser igual a la tradicional i que cal innovar. Ja ho havíem fet en algunes coses que ara molta gent usa –recorde per exemple que ja fa molt temps Jordi Balló va destacar a La Vanguardia el fet que en les nostres entrevistes les preguntes apareixen en text i no es veu l’entrevistador.

Ahir vam fer un pas més: el de convertir el vídeo en una plataforma d’opinió on l’informador pot anar un poc més enllà de la simple descripció i aprofundir en el tema. El Martí Crespo no va fer una crònica sinó que va informar i opinar afegint valor a la feina i al seu treball, de forma ràpida. La capacitat de fer de la redacció nova un plató permanent va fer la resta, configurant una peça que crec que pot marcar també per a nosaltres una pauta de futur.

Ara bé: per a poder fer tot això has de tenir càmeres i redacció i maqueta però per damunt de tot has de tenir un Martí Crespo. Oblidar aquest ‘detall’ definitiu seria suïcidar-nos.