Mails per a Hipàtia

Dia complet a Castelló. La Fundació Huguet ha atorgat a ‘Una llengua que camina’ el premi a la millor iniciativa cultural en català de l’any, junt amb el disc de Pau Alabajos i hem anat a l’ajuntament a replegar el premi, en un ambient de normalitat que esborrona, venint de València. Ho ha presidit l’alcalde, amb una generosa representació de regidors i tots hem fet el paper que ens corresponia. L’Amanda Gascó, que va dirigir el reportatge, hi ha fet un parlament emocionat i jo he recordat els companys d’altres mitjans que ho estan passant tan malament aquests dies, particularment els de Saó, El Temps i L’Informatiu.

Després hem dinat al Casino amb el regidor de cultura, la gent de la Fundació Gaetà Huguet i una bona colla d’amics. A les postres Ferran Sanchis Cardona, tota una institució castellonenca per ell mateix, ha recordat que el doctor Sanchis Guarner sempre que fèien un dinar allí demanava un postre que en diuen suflé. Així que per recordar l’homenot l’hem demanat, amb un notable aplaudiment per al cuiner, que ha eixit a explicar-lo.

Castelló, ja ho sabem, és un món apart.