El Periódico: periodisme incomprensible
Deixa un comentariLa portada del Periódico d’avui diu que han estat ‘Detinguts 12 recaptadors d’ETA’ i a l’interior afirma ‘Cop a l’aparell financer d’ETA a les portes del diàleg amb la banda’.
Afirma en el text que "Entre els detinguts es troba Julen Madariaga, de 73 anys, que va ser fundador de la banda però actualment actuava com a dirigent d’Aralar, formació abertzale que no dóna suport a la violència. Madariaga i sis més van ser arrestats a França, on residien, i des d’on ETA dirigia la xarxa de cobrament de l’impost revolucionari que obligava a pagar a empresaris espanyols. En aquest grup està inclòs el presumpte cap de l’aparell extorsionador, Ángel Iturbe Abasolo, germà del que va ser màxim dirigent d’ETA, Domingo Iturbe, Txomin. Els cinc detinguts a Espanya s’encarregaven de distribuir cartes reclamant l’impost revolucionari, contactar amb els extorsionats, articular terminis i vies de pagament, entregar rebuts i, en ocasions, rebre els diners, segons Interior."
I al costat d’aquesta informació publica una entrevista feta el 25 de març a Julen Madiaraga, un dels detinguts.
El text és aquest: "Julen Madariaga Agirre, fundador d’ETA l’any 1959, va rebre el dia 25 de març passat EL PERIÓDICO a casa seva, a Ainhoa, al País Basc francès, per analitzar l’alto el foc permanent anunciat per la banda. Madariaga, alineat freqüentment amb la línia dura d’ETA, va abandonar l’organització el 1995, després de l’assassinat de Gregorio Ordóñez.
–¿Per què creu que ETA ha anunciat un alto el foc?
–Crec que s’ha adonat que el poble els ha abandonat. La direcció ha començat a adonar-se de la gravetat de la situació social i ha vist que de mica en mica s’anava quedant sola a la seva torre de marfil.
–¿A què atribueix el divorci amb les bases?
–Crec que la pressió policial ha produït un allunyament de la direcció, que cada vegada se n’ha hagut d’anar més cap al nord per evitar ser detinguda. Això ha dificultat les consultes a les bases i ETA ha anat prenent decisions cada vegada més incomprensibles.
–¿Que potser alguna vegada han estat comprensibles i recolzades?
–Sí, és clar. Entre els anys 70 i el 1996, i fins i tot més, tot el que feia ETA era recolzat i aplaudit per la gran massa de sentiment abertzale. Tant si atemptava contra una caserna militar com si matava un guàrdia civil.
–¿Per què la gent comença a girar-li l’esquena?
–Perquè la violència comença a no tenir sentit. Amb la caiguda del mur de Berlín, la gent s’adona que els pobles oprimits per la gran Rússia es poden alliberar sense necessitat de recórrer a les armes. Ho van aconseguir Lituània i Estònia, i això va fer reflexionar les bases de Batasuna.
–I els presos d’ETA.
–Evidentment, la gent deia: "Mira aquests, sense disparar ni un tret", i nosaltres a sobre amb 700 militants a les presons espanyoles i el dolor i els diners que això significa per a les famílies. Quan a les bases es fan aquests comentaris sobre Lituània o els presos la direcció d’ETA està molt lluny per escoltar-los. La informació li arriba filtrada pels intermediaris i quan se n’adona el divorci ja és irreversible.
–Vostè se’n va als anys 90. ¿Per què?
–Per les divisions i les discrepàncies. Els joves deixen d’escoltar els anomenats històrics, com jo. Ells aposten per seguir al preu que sigui amb la violència, mentre que altres i jo vam començar a plantejar una sortida negociada. Més o menys el que s’està plantejant ara.
–¿Com pot ser que no s’escoltin el pare d’ETA?
–ETA va tenir diversos pares. Vam ser tots els que vam marxar de les joventuts del PNB per formar el grup Ekin, que va ser l’embrió d’ETA. Vam crear l’organització amb l’única finalitat d’alliberar Euskadi. A mi em van detenir quan va passar allò de Sokoa el 1988, acusat de fabricar a la meva empresa uns imants per a ETA, i alguns dirigents m’ho van pagar amb retrets. Aleshores me’n vaig començar a distanciar."
A veure si ho puc entendre, doncs: en una pàgina diuen que Julen Madariaga, tot i ser d’Aralar, és membre de l’aparell econòmic d’ETA (com a mínim enlloc comenten que la detenció és estranya i incomprensible) i en l’altra pàgina li fan una entrevista on l’ara detingut es mostra crític amb la violència i afirmen que no és membre d’ETA des del 1995. En què quedem? No hauria estat més lògic, per exemple, explicar la perplexitat que ha causat l’acció del nou jutge estrella, quan tothom, sembla que El Periódico inclòs, sap que Madariaga no és d’ETA ??
L’unic que els interesa al PP i PSOE d’ETA és traure-li el major partit politic al seu favor, en el que correspon a els interesos d’Estat i per separat amb la lluïta partidaria pel poder entre els dos partits a Madrid.
On l’important no és solament que desapareixca la violència, si no el més important és com els interessa presentar a la societat la forma en que és produeix aquest abandonament per què els resulte politicament favorable.
La direcció d’ETA , l’unic que li resta fer és el que realment a fet sempre, medrar, per fer fracassar les opcions del nacionalisme basc i deixar que els bascs deixideixquen lliurement el seu futur sens la intervenció o tutela d’ETA.
Tot el dia que hi penso.
Aquest home que públicament en multitud de vegades ha defensat que l’ús de la violència ja no és necessari per aconseguir l’alliberament nacional, cosa que per a un històric pare de l’organització armada no deu ser cosa fàcil ni senzilla, ¿cóm és que apareix assenyalat amb tota claretat com a peça clau per cobrar les extorsions que financien la organització que ell considera obsoleta?
S’obren molts interrogants: ¿no serà una oportuna jugada de la magistratura enfrontada per un o més motius amb l’executiu que amb el tarannà de rigor fa passos per la pau? ¿no serà un error? ¿serà un montatge espanyol? ¿serà que aquets homes feien nosa per la negociació i es tracta d’obtenir uns interlocutors més tous? ¿serà que entre els detinguts hi han interlocutors que estaven amenaçats per una part de l’organització que no està conforme en les condicions que aquests estaven disposats a acceptar? I així la imaginació pot trobar mil i una hipòtesi.
Però per a mi, m’inclino a pensar que ens trobem una vegada més en una posta en escena espanyola perfectament apamada. Per començar aquesta actuació construeix una trinxera protectora prop del President del Govern: en el cas que fracassi en les seves negociacions, sempre podrà semblar que el poder judicial la va espifiar. Jo estic per creure que fa molt de temps que els espanyols coneixien les activitats il·lícites dels detinguts però ara era el moment adequat per afeblir l’enemic de cara la negociació i enfortir el conjunt espanyol. Pot sortir malament però tothom excusarà el President valent de tarannà amable, de forma que en el repartiment de papers, ell és l’espanyol bó, podrà recomposar la negociació per la pau que els d’ETA sembla que també volen. El paper de "dolents" dels més espanyols és un paper que té molt predicament, perqué hi ha molt de públic espanyol que el considera el paper dels bons de debó. El fan doncs a gust, i ja tenim una nova versió de la pinça espanyola tradicional.
No sé si els bascos tindran el mateix pa a l’ull de la societat catalana i acabaran beneïnt aquesta obra de teatre que tot just ara comença.
I encara hi ha una resposta a l’interrogant sobre les preteses duplicitats del Sr. Madariaga en aparença greument contradictòries. Jo crec que realment hi han duplicitats, hàbilment aprofitades pels espanyols en el moment oportú. Jo em dic que la gent d’ETA alguna cosa deu menjar, i probablement van molt justos d’armilla. Aquesta fou la causa que el carlisme del segle XIX es tornés a reproduir per dues vegades quan ja semblava vençut, el modus vivendi de la guerra. El Sr. Rodríguez Zapatero ho sap perfectament això, però no per això els deixerà de collar al màxim, perquè inclús aquesta jugada li permet disminuir el risc de passar-se de volta. I el Sr. Madariaga, com imagino d’altres, tot i estar en contra obertament del sistema violent i del tret a la nuca, no per això han de deixar de socòrrer als seus amics i compatriotes, als seus herois, en un moment de gravíssima i primària necessitat, quan a més començaven a anar per una via més fructífera a la llarga. Són bascos i s’ajuden, com nosaltres quan ajudavem a resistents de la dictadura sense preguntar massa per les idees dels perseguits. Per sobre de les discrepàncies hi havia la solidaritat, principi que per desgràcia de moment s’ha gaire bé fos a casa nostra.
Són hipòtesis sense fonament, però m’expliquen satisfactòriament totes les coses que sabem.
http://sociovergencia.blogspot.com (en contínua construcció)
Els negocis bruts que s’amaguen darrera les figures Mònica Terribes, Josep Cuní, Jordi Pujol, etc.
El muntatge de l’establishment desgranat peça a peça en fitxes col.leccionables.
Colecciona-les !