Mails per a Hipàtia

Passege per davant del Reichstag i la porta de Brandenburg. Sempre que sóc a Berlín m’agrada fer un volt i intentar recordar aquella època que aquesta ciutat estava dividida. Sempre que travesse per sota de la porta em ve al cap la primera vegada que la vaig veure, des de la part oriental. El trànsit estava tallat i no podies anar més enllà de l’imponent quarter general soviètic –avui reconvertit en una ambaixada russa que continua mantenint els símbols soviètics a la façana…

Anant de l’oest a l’est a mà dreta hi ha l’impressionant i monumental memorial als milions de jueus assassinats en la xoà. Ara, però, he descobert a la banda esquerra el modest però impactant monument als sinti i roma assassinats pels nazis, un monument nou que era necessari.

Durant el règim nazi mig milió de gitanos, sinti i roma, van ser assassinats pels nazis en els camps de concentració en un holocaust que si bé no va assolir les xifres de l’assassinat de jueus paral·lel mereix la mateixa reprovació. Durant dècades, però, els gitanos no han pogut reivindicar la seua memòria, segurament en bona part perquè les condicions socioeconòmiques de la nació gitana continuen posant-los en una posició marginal en la societat.

Finalment, però, el parlament i el govern alemanys van decidir restituir la memòria dels assassinats en els camps i crear aquest monument, que al final és tan senzill com impactant. Al costat mateix del parlament alemanys hi ha un espai amb una piscina circular que té al mig una pedra en forma de triangle i una flor permanentment renovada. La pedra i la flor apareixen i desapareixen cada dia, evocant el ressorgiment del poble roma. I amagats entre els arbres uns altaveus deixen sentir de manera discreta un sol violí que gemega d’una manera molt emotiva. És una gravació de Romeo Franz dedicada als seus morts en aquells anys horribles.

Igual que faig sempre davant el monument als jueus assassinats pel nazisme m’hi estat en silenci uns segons, amb la mirada clavada al terra.