Dos mesos
Deixa un comentariDesprés de dos mesos llargs, llarguíssims, de bastons i ortopèdies per fi puc posar el peu a terra amb una certa confiança. L’he mirat amb una miqueta de prevenció com donant-li ànims i vinga pas a pas i poc a poc, sense córrer ni donar-me més presa de la que puc. En definitiva, pense, a això del pas a pas i poc a poc ja hi estic acostumat des de fa dècades, per bé que no en el territori de la biologia.
(Biologia?? els humans entrem encara en aquesta disciplina…?)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 15 de febrer de 2007 per vicent
Uns més que d´altres, Sr. Vicent, uns més que d´altres …
Doncs jo encara no, em queden 15 dies per posar-lo a terra -quan en faci dos que em vaig trencar el tendó d’Aquil·les. Però mentrestant llegeixo, escric, baixo pel·lícules, descanso i h pres més consciència del cos. Ara faig flexions, aixeco peses i em sembla que em dedicaré una mica més al cos , que el tenia molt abandonat. Salut deien els nostres avis… i tenien raó.
Solidaritat amb la Núria Pòrtulas
http://www.elsud.org/nuri
Enhorabona! T’espero, però, a qualque globus aerostàtic. No? de tant en tant
La biologia i la mecànica, ambdues són d’ús per als humans.
Fot-li canya a la rehabilitació!