Diuen que és Santa
Deixa un comentariSempre que entre a la que en diuen Setmana Santa quede corprés pel canvi de vida que hem fet. Probablement és el moment de l’any on més clarament veig la diferència entre el món d’avui i el d’ahir -el meu món de xiquet i adolescent.
A Bétera la Setmana Santa era un periode impressionant per solemne. Hi havia una prohibició expressa de cantar i el menjar s’havia d’adequar a les costums de l’època -bàsicament contràries a la carn. Però el moment que a mi em deixava més perplex era el dimecres de cendra. Al matí la vida del poble s’aturava i don José, una malabèstia de rector que teníem instal·lat al poble de temps immemorial, recorria tots els carrers, tots, posant una creu de cendre en cada front que trobava. Tothom obria les portes de casa de bat a bat i parlava en veu baixeta fins que la comitiva parroquial apareixia. Aleshores tots s’agenollaven a la porta de casa (o a mi em pareixia que hi eren tots) i ell amb una pressa comprensible ja que havia de fer-se el poble sencer marcava amb cendra sobre el nostre front el senyal de la creu, usant el seu dit polze. Mentre ho feia deia alguna cosa amb veu apressada que amb els anys he descobert que era “Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris”, és a dir allò de pols ets i pols esdevindràs. En la seua boca i amb la seua pressa, tanmateix, l’admonició era inaudible. L’olor de l’incens i els colors morats de les casulles i vestimentes acabaven de remarcar l’excepcionalitat del moment.
No cal dir que avui aquella paràlisi completa de la vida en funció d’un acte religiós seria simplement impensable. Aleshores la dictadura, l’endarreriment econòmic i cultural i el pes social ofegant de l’església ho feien possible. Sempre m’he preguntat, però, on es posaven els descreguts, que a Bétera sempre n’ha hagut molts per la llarga tradició anarquista que arroseguem. Aleshores era incapaç de pensar-ho però ara m’encurioseix saber com s’amagaven d’aquell recompte carcelari que era el dimecres de cendre de don José, passant casa a casa i mirat qui estava agenollat per a rebre la creu…