Mails per a Hipàtia

La visita al túnel que es va construir sota l’aeroport durant el setge és simplement obligatòria. Sarajevo havia quedat aïllada de la resta de Bòsnia perquè les milícies sèrbies controlaven el perímetre de la ciutat i l’aeroport, que després passaria a mans de l’ONU. L’ONU, però, tampoc no deixava circular per la seua pista, així que als efectes del setge era el mateix. (El paper de l’ONU a Sarajevo va ser molt més que polèmic…)

Per a la ciutat era, per això, imprescindible, trobar una manera de fer entrar material necessari, des d’armes a menjar i medicaments, i a la vegada de fer eixir, sobretot, els ferits més greus.

La solució, increïble, va ser fer un túnel. Un túnel de prop d’un quilòmetre que travessava la pista de l’aeroport per sota. El túnel va ser construint en unes condicions extremes però literalment va salvar la ciutat. Era mínim ja que només podia passar una persona i encara sense posar-se dreta del tot però tot i amb això va fer de sobres el paper que havia de fer.

Pel túnel passaven canonades, tremendament perilloses, de corrent, petroli i telefonia. Unes al costat de l’altra. S’hi van instal·lar uns rails ferroviaris en miniatura sobre els quals uns carrets permetien portar menjar, armes o fins i tot ferits. El pas pel túnel era estrictament controlat per l’exèrcit per evitar qualsevol sabotatge que hauria estat un contratemps fatal per a la ciutat.

Les entrades al túnel, com és fàcil d’imaginar, estaven amagades dins dues cases a banda i banda. I la casa de la banda de fora de la ciutat és ara un museu que ningú que visite Sarajevo hauria de deixar de visitar. S’hi conserven vint-i-cinc metres del túnel original pels quals es pot transitar i hi ha una exposició molt interessant que explica com es va organitzar i com va funcionar aquesta peça clau de la històrica resistència de Sarajevo al setge.

 

http://www.youtube.com/watch?v=72yGghy_N38&w=420&h=315