Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

A la sala sona el piano de Didier Squiban, amb les seues melancòliques melodies bretones. A fora el cel és apagat. Hem dinat i he acabat de llegir-me les memòries de Churchill sobre la segona guerra mundial, un relat prodigiós de com uns pocs poden carregar-se el món a l’esquena i tirar endavant. Els diaris són sobre la taula… i al televisor Al-Jazira ensenyant la plaça Tahrir d’El Caire que em recorda TianAnmen, sobrevolada pels helicopters i envoltada pels tancs. Però ací, a la vora de casa. 

Les comunicacions modernes tenen aquesta cosa d’irreal que fa estremir el cervell. Escolte música tranquil mentre a davant dels meus ulls una massa humana se la juga contra un dictador. Allà al Llevant, a l’altra banda d’aquest mar que veig.