Coetà del gos
Publicat el 12 de juny de 2008 per vicent
He trobat un vídeo del YouTube que ensenya prou bé la coetà del gos. Com que després de l’apunt sobre els bous diversa gent m’ha preguntat de què va això crec que el millor és que miren el vídeo aquest.
Hi ha dues coetades en festes. La normal, la de la nit del 15 al 16, on participem tots més o menys per tot el poble (cada vegada menys). I la segona la del dia del Gos (és a dir el 17) que només la tiren els majorals de cada any. Jo per això només l’he pogut disparar una vegada, l’any 1992. Aquesta que es veu en el vídeo és la que van disparar els majorials de l’any 2000 però a efectes d’entendre de què va és igualment vàlida.
La coetà del gos és una experiència gairebé religiosa. L’any després de tirar-la em van demanar un escrit explicant-la per al llibre de festes i vaig expressar com el temps quedava aturat i en suspens enmig de tot aquell foc. Normalment la tires a la plaça acompanyat només dels teus amics i has d’intentar que el foc no amaine en cap moment durant mitja hora o quaranta-cinc minuts. Curiosament la sensació que vaig tindre jo era que tot havia passat en deu minuts quan en canvi havíem estat allà dins tres quarts d’hora -vaig perdre per complet la noció del temps.
Hi ha un moment especialment impressionant que es veu molt bé en aquest magnífic vídeo. És el final, quan el coeter desplega una gran traca de coets i tu amolles tot el foc que et queda en un sol minut. Aquell minut és irrepetible, budista. Hi ha tant de foc al teu voltant que el cos es queda calmat esperant i gaudint. No tens ni esma per apartar-te i la serenitat que et deixa a dins supera el que es pot descriure.
Entenc que a alguns us sonarà estrany. Jo només puc dir que pagaria per tenir l’oportunitat de tornar a tirar la coetà del gos. Evidentment no em perd mai la coetà normal, que si bé no és tan única també és espectacularment divertida. Però el gos és allò que els americans en diuen once in a lifetime. Insuperable.
Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari
La coetà de Bétera és a la plaça oberta, a la cordà de Paterna, encaixonats dins del carrer major, sembla que els edificis et vagen a caure damunt amb el so atronador i que no tingues escapatòria possible.
Ja saps, la meua irrefrenable parloteria. A vore qui pixa més llarg !
Bon vídeo….hahahaha
Una abraçada.
De tota manera, tranquil·litza que no sia allò que en un principi havia entès i que, francament, em sorprenia que en Vicent hi hagués pres part. Havia entès que espantaven un ca, d’alguna manera… Em sorprenia però no ho descartava, perquè les festes del poble de cadascú estan molt lligades al nostre imaginari, a la nostra vida, i encara que continguin un cert grau de bestiesa vegades no hi ha qui els extirpi. És el que em passa a mi de poc ençà amb el xai de Sant Joan Pelós. No ho havia pres mai en consideració, si el xai patia o si deixava de patir, és ara.