Mails per a Hipàtia

Me n’assabente de la mort de Carlos Nadal. Era un gran periodista amb el qual vaig coincidir a La Vanguardia i pel qual he tingut un enorme respecte personal i professional.

Nadal era un home que havia viscut el món de la guerra freda i que quan tot allò va fer explosió en comptes de quedar-se estupefacte pels esdeveniments que van seguir la caiguda del món va trobar en l’enorme canvi que hem viscut un estímul professional enorme, viscut amb la força d’un autèntic jovenet.

Un dia el recorde a la redacció del carrer Pelai recriminant-nos en broma als petits (hi havia per allà el Plàcid, segur…) que ell havia hagut de viure anys i anys on les notícies només eren que seguia la guerra freda mentre que en canvi nosaltres en només un any, el 1989, vam viure tantes i tantes coses que semblava que el cervells ens anaven a explotar. Tants anys després llegir-lo, seguint-lo llegint, era un plaer que avui s’ha acabat per sempre. Dissortadament.