Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Aprofite l’Euromed (avui toca Sueca) per a llegir una publicació que m’acaben d’enviar. Porta per títol “Les fonts informatives en el periodisme de proximitat” i és un llibre dirigit per Manuel López i fet per un equip de treball de l’Autònoma de Barcelona. Amb aquest treball van guanyar el Premi de Recerca de la Premsa Comarcal 2007. Com que és curt l’he llegit ràpid i encara no isc del meu estupor.

Fa temps que estic sorprès per les anàlisis que la Universitat produeix sobre els mitjans d’aquest país. Òbviament hi ha de tot però em resulta xocant l’enorme quantitat de papers universitaris que els llegeixes i et quedes sorprès de com poden ser tan dolents, tan ignorants o totes dues coses a la vegada. I em sap greu dir-ho però destaca de molt, en negatiu, la producció feta per la Universitat Autònoma.

Aquest cas però ja és excepcional. Sóc conscient que tinc més eines d’anàlisi que en altres casos perquè hi ha comentaris i referències a VilaWeb i per tant puc contrastar el que ells diuen amb el que és la meua vida diària, puc contrastar el que ells diuen que fem amb el que fem -ja que analitzen, pel que sembla, la forma de treballar que tenim. I he de dir que no entenen res i que em costa imaginar com han deduït les coses que dedueixen.

 El llibre analitza en general -diu- com són les fonts informatives del periodisme de proximitat, tot i que jo en acabar-me’l no he entès quina resposta hi donen. I en particular s’hi fixen en un grup de mitjans i diuen ens expliquen com treballem. Ho fan amb una metodologia de treball digna com a molt del batxillerat i en canvi amb una dosi de prepotència (en algun moment de xuleria i tot) insuperable. El que és trist és que no n’encerten ni una. Com a mínim en el nostre cas no sabem ni de què parlen i pel que conec de les altres publicacions diria que el nivell de l’anàlisi general és simplement ridícul. Això sí: no s’estan de donar totes les lliçons del món i ens expliquen com hauríem de treballar. Gràcies.

És molt preocupant tot plegat. Si els futurs periodistes s’han de formar en aquest ambient anem apanyats. Ja fa temps que ho dic i les nostres universitats haurien de fer un cop de cap seriós. Perquè per aquest camí no podem seguir.