Mails per a Hipàtia

Passe el matí emmerdat en la jungla burocràtica per un discret afer familiar. Necessitava un paper i m’han fet rodar per l’administració espanyola, la catalana i la barcelonina. D’oca a oca enmig de la calor portant-li als uns el paper que tenen els altres. En comptes de coordinar-se ells em fa perdre el matí a mi. Anem bé.

Ja posat, però, faig sociologia barata. L’administració municipal, de l’Ajuntament de Barcelona, perfecta. M’atenen molt amablement, són extraodinàriament eficaços i no em fan perdre ni un minut més del necessari. Un sol xicot em fa tota la paperassa, sense posa cap pega. Excel·lent.

L’administració catalana és més lenta. Els costa una miqueta aclarir-se sobre com vull el que han de fer i es perden dins el programa informàtica. Però són molt amables -simpàtics fins i tot. La cosa és lenta però mira…

I l’espanyola? Total. M’han fet fer dues cues, en una oficina ultramoderna i luxosa i m’he sentit com un atracabancs, amb un senyor malcarat que em discutia de tot.  H explicat que un problema era conseqüència de l’altre i que per tant em semblava més normal que el fes el mateix funcionari i m’he trobat amb una imprecació. I al final tenia raó jo però han fet ells el que han volgut. M’han donat el paper i me n’he anat ben ràpid. Ai senyor…