Budapest (1)
Deixa un comentariQuedem a sopar al Dio amb Kalman Faluba, l’històric professor de català de la Universitat de Budapest i amb alguns amfitrions hongaresos. També amb l’actual lector de català de la universitat, valencià de Bonrepòs.
Tot just si hem dit quatre banalitats que ràpidament ix la ‘qüestió hongaresa’. András Gulyas, que havia estat cònsol del seu país a Barcelona, ho ressumeix de forma eficaç: ‘per a vosaltres la guerra civil és el passat però ací invoquem la I Guerra Mundial cada dia’. Com nosaltres Almansa, que li dic. La pervivència del passat més o menys remot la vivim totes les nacions incòmodes i totes les percebem comun fet únic.
Des del primer de gener els hongaresos han decidit oferir un passaport hongarès a qualsevol membre de les minories hongareses de Romania, Sèrbia, Eslovàquia, Txèquia, Àustria o Ucraïna que el reclame. Si sap parlar hongarès. És una perspectiva que no hauríem de perdre de vista. Al Tirol de Sud italià també negocien el passaport austríac com una forma de conciliar la nació cultural amb la realitat política. Potser és el futur immediat pels valencians…
El sopar arriba al cim amb Faluba narrant l’entrada de la reina Violant d’Hongria a Borriana. Volant per damunt dels segles i les fronteres.
Des que Contrastant ens va fer veure que les xifres de les manifestacions quasi sempre eren irreals alguns ens hem acostumat a comptar de manera intuïtiva amb d’altres paràmetres (tot comparant-ho amb algunes manifestacions que tenim molt gravades). Aquests dies no he aconseguit creure’m mai les xifres que es donaven de les manifestacions i concentracions a Egipte, algunes vegades fins i tot em semblava descomunal la diferència del que es deia i del que es veia. Res d’això, però, m’ha fet pensar que allò no eren manifestacions importants, just al revés. Al marge dels números la gent s’ha arriscat moltíssim i molts militars s’han posicionat a favor d’un canvi. Al veure que els opositors al canvi també intentaven mostrar la seva força popular que ha resultat esquifida (a més de violenta) trobo que aquesta escenificació multiplica la força i la legitimitat dels manifestants pel canvi real de règim. Però el que volia subratllar és que en realitat, potser a tot arreu, qui mou la història en aquests tipus d’esdeveniments, és considerablement menys nombrós del que s’acostuma a dir. I disculpa la interferència, però em sorprèn que no es comenti enlloc.
Entenc que aleshores el txec que en realitat és hongarès passa a tenir doble nacionalitat o ha de renunciar a la txeca? Molt interessant! Per cert, he d’entendre que et vas perdre la superbowl o encara t’hi vas enganxar quan la reina Violant va anar a dormir? Una abraçada! Martí-*