Bous
Deixa un comentariPer desgràcia aquesta setmana ha mort un home del poble al bou embolat. De fet va morir dies després que el bou el colpejara, sense fer-li res més que contusions aparents. No hi havia talls ni ferides però encara se’l van endur a l’hospital i allà va morir. Sap greu que una persona muira així però eixe és el risc que es corre quan es juga amb animals. I a Bétera la veritat és que hi ha molta afecció al bou de carrer.
Tinc amics, com Pastor, que no se’n perden cap (i la prova és aquest vídeo de Punt2 on se’l veu amb la samarreta de la Penya La Badana, saludant al personal).
A mi, en canvi, em fan pànic. Anar a veure’ls alguna volta vaig però eixir fora de la barrera és una idea que mai no se m’ha passat pel cap. No crec haver-ho fet en la vida si el bou era solt. Jo amb els coets el que vulguen però els bous pensen…
PD 15 de Juny. Aquest divendres hi ha hagut un altre mort a Bétera pel bou.
És el problema que tenc amb les festes del vostre país, els trons. I això que jo no he anat a la guerra, perquè els vells ja se sap que pensen en els bombardeigs, i al meu redol encara més perquè veien sortir els avions i tothom corria a amagar-se darrera la primera mata de Bóquer que trobaven, com si el precari amagatall els hagués de salvar la pell.
Per cert, un sant Joan de fa molts anys a un amic d’Alacant que anava amb jo li varen amollar un coet d’aquests horitzontals (que estaven prohibits); tenien un nom, però ja l’he oblidat. Crec que no li ho amolaren a ell, però ens va empaitar. D’aquella experiència en vaig treure la idea fixa que els coets també pensen, o almenys pensen els qui els han dissenyats. I no pensen res de bo.
Ara m’ha vingut el nom: un carretó. Alabat sia Déu.
El varen haver d’operar (una cosa lleu) perquè se li va formar un petit quist en un mal lloc: l’acabament de la columna.
M’ha sabut greu xafar-te la guitarra.
Primer, un punt curios del video, al reportatge sona de fons Obrint Pas. No seguisc molt Punt2, però tot i saber que allà es concentra el més potable de la casa, mai havia arribat a sentir un grup compromés valencià per allà. Bo.
Sobre els bous, m’encanten i no me’n perdo un al poble i de correr alguna volta davant la vaca ja tinc adrenalina per a un any. Estic d’acord, costa comprendre què duu la gent a posar-se allà davant, és el mateix que la duu a tirar-se penjant d’un elàstic des de dalt un pont? No sé explicar-ho, com tampoc puc explicar de manera racional moltes altres festes valencianes, i és fabulos.
Porte dos anys al Principat i encara no he trobat cap festa que s’assemble a les de per allí baix. pensava que la ‘Patum’ encara, però és una xarlotà en comparació a una bona cordà. Per a que dir res més, ja es poden burlar de les barbaritats valencianes, que no de la ‘Barbaritat’ Valenciana que ens dirigeix, que qui vullga que s’apegue a roda.
Bo xe