Bous
Crec que només he anat a una correguda de bous en la meua vida. Jo era un xiquet i mon pare em portà a la plaça. Recorde els colors de forma agradable però també la repulsió íntima que em va provocar la sang. Encara avui veig un dels bous arrossegat per la plaça del carrer Xàtiva per uns cavalls que em semblava que li torçaven el cap mentre la sang tacava la sorra.
Potser per això vaig signar la ILP per a prohibir les corregudes de bous al Principat. Un dia, a l’Illa, em vaig trobar una parada i una senyora que em demanava si volia signar per a que les prohibiren. Vaig dubtar un segon perquè els bous, en la seua versió de carrer, formen part de la meua cultura i són defensats pels meus amics. I vaig dubtar també perquè a mon pare li agraden molt. Però el dubte es va esvair quan em va vindre al cap aquella imatge de xiquet a la plaça de València que no he oblidat malgrat els anys que han passat.
Reconec que ho vaig fer amb escepticisme. No vaig pensar en el moment de signar que això acabaria avui amb un acte formal al Parlament de Catalunya que podria abolir les corregudes però ara m’alegre doblement d’haver-ho fet. També perquè el fet que una llei nascuda de la societat civil estiga a punt de ser aprovada és molt rellevant en termes democràtics.
En aquet debat tan viciat llegir opinions tan sinceres i “simples” es de agraïr. Estic d’acord amb tú però no m’agrada com el debat ha evolucionat. Al final sembla que el debat es un altre per tots dos bandols.
Els bous al carrer, estimat Partal, són tan cruels com els de cós o plaça.
I no és soles allò que li fan a l’animal, sinó tot el “mundillo” i la “ideología” que envolta eixa festa, córreguen els bous damunt d’un carrer empolat o d’un cós d’arena.
Això de “formen part de la meua cultura”… ¿de quina cultura parles?
Jo també sóc valencià i no m’hi sent ni miqueta ni gens identificat, i tanmateix em sent plenament valencià defensant els drets dels animals i sent antitaurí.
Fem país, estimem la terra… i mantinguem les tradicions, sobretot les més “ràncies”… ¿és eixe el camí que volem seguir?
Deus parlar de la cultura valenciana “de tota la vida”, d’eixa que no és del segle XXI, ¿tat?
¿Que encara cal ser fallero i torero, per a ser un bon valencianet?
En nom de la cultura, de les tradicions, dels costums, s’han excusat i perllongat tants crímens, ¿tat?
Vicent: tu ets de Bétera, jo sóc de Benaguasil. De segur que coneixes bé el meu poble. Potser no sàpigues (o sí) que a Benaguasil durant molts anys per Sant Antoni s’hi celebrava la “gatà”, una festa consistent a reunir-se una munió de gent a l plaça i matar de totes les maneres imaginables cada gat que es podia trobar. Hi havia qui els portava de casa dintre d’un sac, aprofitant què la gata havia parit; hi havia qui els furtava al veïnat els dies anteriors… La qüestió era matar gats i llençar-los pels caps, quants més millor i si eren negres millor encara. Aquesta barbaritat es fundava en la creença que segles enrere els gats negres havien estat els responsables d’una epidèmia al poble. Això era tradició i per sort per a tots i per als gats la suprimiren.
Les tradicins humanes no poden bastir-se sobre el patiment i la mort de qualsevol espècie, per molt arrelades que estiguen.
Ahir fon un dia gran i espere que aquestes iniciatives prosperen arreu i què afecten també els bous al carrer, altra manera de tortura animal.