Bon any
Deixa un comentariThomas Mann diu allò que el temps no té marques i que només som “els mortals” que en celebrem el pas d’un any a l’altre “fent sonar campanes o disparant trets”. Té raó; és un malcarat però té raó. Davant la dimensió del temps nosaltres som una insignificància. Però, caram, fins i tot la cosa més insignificant del planeta té dret a una miqueta d’expansió. O no?
Així que bon any a tots. I molts més que en veiem passar…
Damià Huguet va escriure: Mai han plogut astres d’argent damunt clapers de fosca…Per l’expansió de la llum, bons somnis i el gust de la festa, baldament la fosca…
Bon any i que et recuperis del trencament!
També podríem plantejarnos, al costat de Thomas Mann (tot i que tingui raó), que aquestes marques que ens fem, no les podem en el temps que no és insignificant; i que això és un valor.
Bon any, Vicent!
I companyia.
Què és més insignificant la galàxia veïna o aquella veïna que ens fa somiar? Què és més important, una meitat qualsevol de l’univers o la salut de la teva filla? En relació a quina absurditat som insignificants? Què és la dimensió del temps sense nosaltres? Som nosaltres els que produïm tota significació. El que és insignificant és dir que som insignificants.