Mails per a Hipàtia

Des del 1996 Vieiros ha estat pels que fem VilaWeb i molt particularment per a mi el nostre germà gallec. Vam néixer com a diaris digitals pràcticament alhora i hem viscut aquests quinze anys de trajecte sempre mirant-nos, xerrant, valorant junts com ens anaven les coses, aprenent l’un de l’altre.

Avui Vieiros ha anunciat que tanca. No puc ni dir com de greu em sap. Li ho he dit a Lois per telèfon però no sé explicar-ho bé. La mort d’aquest valent diari electrònic gallec no és només una mala notícia per al seu país o per la xarxa, que ho és i molt. És també una mala notícia personal per a mi.  

He vist molt de prop a la gent de Vieiros treballar dia i nit per a fer possible el seu projecte. Ens hem trobat ací i allà, hem somiat junts i ens hem fet confidències que difícilment faríem a un altre. És cert que la situació a Galícia ha estat complicada sempre i que Vieiros ha tingut dificultats extraordinàries que el seu editor explica amb la transparència i la valentia de sempre en la carta de comiat, Até sempre.

No ho oblide això, és clar. Però la mort de Vieiros ens recorda a tots els que fem diaris, a tots els que creem empreses a internet, a tots els qui treballem per un projecte que també és un somni, que la fragilitat sempre està ací al costat.  Que fer la feina ben feta, i tan bé com la feia Vieiros!, no assegura tampoc que després de quinze anys de treball cada dilluns i cada dimarts i cada dimecres i cada dijous i cada divendres i cada dissabte i cada diumenge només acabes sent un record que tothom saluda amb emoció i agraïment. Amb enyor des del primer minut de la seua abscència

Até sempre irmán.

(PD: M’assabente que també, en cosa d’hores, tanca Chuza. Caram.)