Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

A casa dinem arròs rossejat. Es fa reusant el puxero, reusant els trossos de pilota i la cansalada i amb el seu caldo en comptes d’aigua. Un arròs d’allò més sostenible per a començar l’any i per no haver de cuinar massa. Pugen ma tia Amparín i mon tio Paco i davant la sorpresa de la meua menuda acabem parlant de les teles d’abans, que mon pare diu que es trencaven cada setmana i dels telèfons de quan en despenjar-los apareixia Carmen a l’altra banda i li deies amb qui volies parlar.

Ma tia, que plorava quan sonava el telèfon, acaba reivindicant les pixades que em va haver d’aguantar quan jo era un xiquet, els bolquers moderns no existien –ma tia diu que els d’aleshores se n’eixien– i em gitaven a dormir amb ella. El bon humor de la taula reposada i agradable del primer diumenge de l’any va allargant la vesprada fins que cau el sol i ens aponem a mirar el futbol…

(En la foto ma mare amb ma tia, que encara porta el pijama posat…)