Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Puge, mig endormiscat encara al metro. Em recolze en una de les baranes. Davant meu una xicota jove que em sembla que mastega un xiclet o alguna cosa així. No faig massa casa. Però de sobte note com una llum verda ix de dins seu. Ho veig de reüll mentre mire els titulars del diari i sent una esgarrifança com feia temps que no sentia. No m’atrevisc a mirar-la a la cara però finalment alce els ulls i, efectivament, quan mig obre la boca de dins seu emergeix una potent llum de color verd. Em mira, supose que vist que jo la mire i opte per moure’m cap a una altra banda del vagó. 

Quan arribe a la redacció ho explique nerviós. M’he trobat amb un alien al metro? Les més jovenetes de la casa riuen i diuen que això és un artilugi normal de les discoteques, on sembla que fa anys que es moda ballar amb llums eixint de dins la boca. Sec a la cadira no sé si confortat per haver esquivat el perill de morir desagnat i xuclat al metro o preocupat d’estar tan fora de l’ona.