Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Mentre arribava pensava que, tret d’ahir que ja vaig vindre, no havia tornat a aquest monestir des de la mort del Barnils. He caminat des de l’estació i abans d’entrar al claustre a veure com anava això dels bloggers m’he aturat un segon a la porta principal. Allà el vàrem honorar, un grapat de gent, dies després d’haver-lo enterrat. Només m’he quedat un moment, quet. No sé massa bé esperant què. Com un parot. Esperant recordar, supose. Aquella trona des d’on parlàvem. Aquell racó on estaven els seus. Les mirades d’aquella vesprada de tots.
Hi ha morts, rectifique: hi ha absències, molt pesades. La del Barnils n’és una.