Això del facebook és un mal de cap. He perdut un amic.
Això del Facebook comença a semblar-me pesaet. Fa dies em va demanar ser amic un amic dels meus estimadíssims Dionís i Tere, d’Elx. Vaig guardar-me’l per respondre’l amb l’atenció que calia, atés que ells dos són de les persones més estimades per mi. I a la que intente respondre va i s’esborra el correu aquest del facebook, desapareix el xicot i no sé ni com se diu ni on buscar-lo! Si per casualitat llegeixes aquest apunt escriu-me…
Una altra cosa que em posa nerviós és això que el Facebook tinga un correu paral·lel. Ara hi ha gent que em demana coses al correu del Facebook, altres al normal i tot plegat és un fer-la-mà. He mirat a veure si puc anul·lar el correu del Facebook però no he trobat com fer-ho.
No ho sé si duraré molt en aquesta cosa…
Jo ja fa dies que estic amb la mosca sota el nas, amb l’invent aquest.
Encara no li he trobat la gràcia.
I, efectivament, el Fèisbuc dels collons propicia una via paral·lela de correu electrònic que em posa bastant nerviós.
Es veu que no n’hi havia prou amb el correu ordinari -tan emprenyador de vegades- que ara tenim ració doble.
JJ
Començo per dir que ni formo de Facebook ni de cap altra xarxa social. Les darreres setmanes, però, he anat rebent un correu d’una persona que deia que volia ser amiga meva a Facebook. No hi vaig fer cas i avui n’he rebut un en què em diu “Te agregué como amigo en Facebook”. (No sé perquè em parla en castellà ni perquè m’agrega com a “amigo” i no com a “amiga” .)
O sigui, que, sense estar a Facebook (espero que no hi hagi cap clon meu) hi ha qui m’hi ha agregat com a mic.
Molt bones, Vicent.
Jo, ara com ara, em nego a ser partícip del Facebook, malgrat que més d’un ja m’ha dit que si no sóc a Facebook no sóc ningú. Així, a dia d’avui, ni Facebook, ni televisor, ni Nespresso.
Prefereixo “no ser ningú” que no pas que tothom estigui al dia de qui són els meus amics, coneguts i saludats o de quins són els meus moviments.
Salutacions des del Poble-sec,
M.
Apreciat amic dels meus estimats amics d’Elx( La Vall, com Dionís, el meu poble i La Drova, Tere). Supose que amb aquest contacte ja m’has trobat, perquè jo et visite quan fas articles nous a Hipàtia. Per la zona baixa de la dreta del Blog de Lletres de Porcar em pots trobar i com no també al meu propi blog que camina desdel 30 de març, si mal no recorde. Ara ja tens el meu correu i si m’adreces una nota et contaré amb més deteniment més anècdotes. De fet t’imagine amb el teu portàtil Apple fent els articles.
Una abraçada Vicent.
Espere correu teu, perquè açò del Feisbuck és un fer la mà…