Adéu al ratolí?
No sé si els track-pads aquests que usem els qui escrivim amb portàtils d’Apple es poden considerar encara ratolins, a l’antiga. Però sembla que l’ofensiva va ara més lluny. Tot de rumors els darrers dies parlen de la seua substitució per una espècie de segona pantalla en miniatura on podríem fer tot de gestos amb els dits, seguint el format d’èxit de l’iPhone. No ho sé. No ho acabe d’entendre. Si es tracta de fer com una segona pantalla rèplica de la principal no seria més fàcil treballar directament sobre la principal? És a dir fer un tablet PC o alguna cosa així? Que es moguen les coses, però, indica que l’època aquesta anunciada tantes vegades on veurem la desaparició de l’ordinador tal i com l’interpretem avui (pantalla, teclat, ratolí) va arribant.
Doncs jo no he sabut mai fer servir el ratolí tàctil (track-pad). Allà on vagi he d’endur-me el ratolí clàssic. Si no, uso aquella mena de llapis que serveix com a ratolí.(Però sovint m’oblido que el tinc.)
L’autèntica revolució serà quan es deixi de fer servir qualsevol sistema tàctil i li donem les ordres via veu.
Treballar directament sobre la pantalla principal pot ser pràctic en pda i potser en altres aparells portàtils, en els que l’espai importa, però no per a passar-se la jornada laboral completa davant de l’ordinador, ja que no seria gens ergonòmic, i suposaria, o mal a la vista, o mal d’esquena.
No se sap perquè hi ha coses que triomfen i altres que no. Hi ha exemples per parar un tren. Jo crec que lo de fer anar el touch de pantalla implica sempre portar les mans netes i ….