Ha passejat per les últimes sales del gòtic, mai no se’n cansa d’admirar els retaules i les taules, cada mirada és nova, és un descobriment: petits dracs alats pujant per una paret fugint o encuriosits, un figurant coral que la mira inquisitivament, un paisatge ocult. És una meravella brillant de la nostra història i de la història de l’art universal.
Mentre passejava aturant-se davant de les obres que la cridaven en silenci ha sentit una gran tristesa i ràbia. Eren les onze del matí tocades i ella era l’única visitant d’aquelles sales.
Quin poble és aquest el nostre que no valora allò que té i que, en conseqüència, és incapaç d’explicar-ho al món ?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolguda, ves fent un bon forat a l’agenda perquè el mes entrant, el MNAC inaugura “Catalunya 1400. El Gòtic internacional”. En aquesta època, els nostres artistes ja eren capdavanters en l’art europeu, en un cicle carregat de creativitat. Estic convençut que haurem de fer cues per entrar-hi. Els del Louvre, ens deixen el Retaule de S. Jordi de Bernat Martorell i tot el que s’hi exposarà. és per anar-hi amb pitet i, per si de cas, portar-ne un parell més de recanvi.
Àngel