Club 7 Cinema

Fa poca estona s’ha fet pública la selecció de la 62a Setmana de la Crítica de Canes, que tindrà lloc del 17 al 25 de maig de 2023.

Diguem-ho d’entrada: malgrat els insistent rumors que la hi assenyalaven, no hi serà “La imatge permanent”, de Laura Ferrés, per a la qual, ara, només queda la temptadora possibilitat d’entrar a la llista de la Quinzena dels Cineastes (demà se’n sabrà la corresponent selecció).

Aviat publicaré un apunt dedicat als llargmetratges triats, amb informació i dades; però ara mateix, podem consultar la selecció aquí: La sélection de la 62ème Sémaine de la Critique.

En la presentació d’aquesta selecció, Ava Cahen, delegada general de la Setmana, ha informat que l’han confeccionada després de veure 1.000 llargmetratges, que la conformen 11 llargs, d’entre els quals, 7 són òperes primes i 6 es han dirigit dones. També ha dit que el comité dels curtmetratges n’ha visionat 2.100, d’entre els quals n’han escollit 10 en competició i 3 en sessió especial, i que demà passat, 19 d’abril, n’anunciaran els títols.

Tot seguit, avanço certa informació sobre alguns títols seleccionats:

Inaugurarà la Setmana: De Marie Amachoukeli-Barsacq, “Ama Gloria“. Amb Arnaud Rebotini. Guió: Marie Amachoukeli-Barsacq i Pauline Guéna. Cléo, de sis anys, s’estima amb bogeria Gloria, la seva mainadera. Quan la Gloria rep una trucada i se n’ha d’entornar urgentment cap a casa al Cap Verd per a ocupar-se dels seus dos fills, que ella no ha criat, Cléo li fa prometre que es tornaran a veure una última vegada. La Gloria accepta i convida Cléo a passar les vacances d’estiu a la seva illa. Un darrer estiu que passaran junts, amb la família de la Gloria, abans de dir-se adeu. Nota: primer llarg en solitari de la cineasta, guanyadora de la Càmera d’Or amb “Party Girl”, que va co-dirigir amb Claire Burger i Samuel Theis.

Es veurà en Sessió Especial: De Stéphan Castang, “Vincent doit mourir“. Repartiment: Karim Leklou (Vincent),  Vimala Pons (Margaux), François Chattot (Jean-Pierre). Guió: Mathieu Naert. En Vincent es troba que l’ataquen sense cap motiu aparent durant la nit. Quan el fenomen s’intensifica, ha de córrer i canviar completament la seva forma de vida. Nota: Wild Bunch en diu: Un gir contemporani desconcertant a la pel·lícula de zombis, en la tradició de “It Follows” i “Bird Box”. Nota: òpera prima. VI: Wild Bunch.

Es veurà en l’altra Sessió Especial: D’ Ann Sirot i Raphaël Balboni, “Le syndrome des amours passés“. Amb Lucie Debay, Florence Loiret-Caille, Nora Hamzawi. En Rémy i la Sandra no aconsegueixen tenir fills perquè estan afectats de la síndrome dels amors passats. Per a curar-se’n, només hi ha una solució, han d’allitar-se una vegada amb tots els ex.

Es projectarà en Cloenda de la Setmana: D’ Erwan Le Duc, “La fille de son père“. Amb Nahuel Pérez Biscayart (Etienne), Camille Rutherford, Maud Wyler. Guió: Erwan Le Duc. L’Etienne tenia amb prou feines vint anys quan es va enamorar de la Valérie, i no gaire més quan va néixer la seva filla Rosa. Aleshores la Valerie se’n va i els abandona. L’Etienne, però, decideix no fer-ne cap drama i, junts, construeixen una vida feliç. Setze anys i mig després, quan el pare i la filla se separaran per viure cadascú la seva vida, el passat tornarà a aflorar. Nota: És el segon llargmetratge d’Erwan Le Duc (Lilas, 1977), que va presentar el curt “Le soldat vierge” a la Setmana de la Crítica de 2016 i la seva òpera prima, “Perdrix” / “The Bare Necessity”, a la Quinzena dels Realitzadors de 2019. IonCinema no el descarta tampoc de la Selecció Oficial del Festival aquest 2023.

Hi entren en competició:

D’Amanda Nell Eu, “Tiger Stripes“. Una noia pateix horribles canvis físics que malda per dissimular a col·legi. Quan les emocions i pulsions li van constantment d’un extrem a l’altre, se n’adona que el seu mateix cos es transforma a una velocitat alarmant i esgarrifosa. Nota: òpera prima.

De Vladimir Perišić, “Lost Country“. Amb Jasna Đuričić, Marija Škaričić, Jovan Ginić, Boris Isaković. Guió: Alice Winocour i Vladimir Perišić. Belgrad, 1996. L’Stefan té 14 anys. Després de la victòria del partit de l’oposició a les eleccions, el Partit Socialista de Milošević en falsifica els resultats. Quan el partit decideix anul·lar la votació, el país entra en un període turbulent. La mare de l’Stefan, Marklena, és la portaveu del partit. A causa de l’amor que sent per la seva mare, l’Stefan no pot acceptar que el seu millor amic, en Milan, li digui que la seva mateixa mare està involucrada en el frau electoral. Esclaten les protestes al carrer. Vladimir Perišić és un cineasta serbi que el 2009 va participar a la Setmana de la Crítica de Canes, amb “Ordinary People“, i el 2014 va ser un dels 13 directors (entre els quals, Marc Recha) que van signar episodis del film col·lectiu “Ponts de Sarajevo“.

FOTO DE L’APUNT: “La fille de son père”, d’Erwan Le Duc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!