Club 7 Cinema

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció de The Homesman, de Tommy Lee Jones, al Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO The Homesman, de Tommy Lee Jones

---

Decep a mesura que avança.

(..) El seu punt de partida resulta interessant perquè no només concedeix el protagonisme a una dona coratjosa i digna, que intenta casar-se sense aconseguir- ho, sinó que presenta tres dones embogides a l’Oest. Però decep a mesura que avança (..) Són els colonitzadors aquells que fan que les dones no trobin el seu lloc en el desert que habiten (..) Malauradament, però, Tommy Lee Jones no afronta el tema amb profunditat i fins i tot ho fa d’una manera menys dramàticament forta del que demana (Imma Merino, L’Oest fa tornar boges les dones, El Punt Avui, 19.05.2014)

Aquest preciós western serà un dels films del festival i no faltarà al palmarès.

(..) La visió del salvatge Oest que ofereix la cinta no és romàntica. És un lloc dur, cruel i inhòspit per a una dona sola. Però la ciutat no és més amable per a un renegat de la societat com el personatge de Jones (..) Agredolç i amb moments molt foscos –el retrat de la bogeria no estalvia crueltat–, “The homesman” és un western tan descarnat com emotiu, una lliçó de cinema clàssic sobre el fracàs i la solitud en què plana l’esperit de “La balada de Cable Hogue”, tant per la melancolia com per alguns tocs d’humor que la fan encara més entranyable (Xavi Serra, El ‘western’ torna a cavalcar a Canes, diari Ara, 19.05.2014)

Un western de lirisme peculiar, virat al negre.

(..) En essència, un western a l’antiga, amb cavalls i prades infinites, colons assilvestrats, indis amenaçadors i l’absència de llei organitzada (..) Un viatge de tornada de la frontera de l’oest a la civilització (..) Un film a què el desig de realisme -i certs girs forçats de guió- li impedeixen d’assolir les cotes de lirisme dels grans westerns. “The homesman” es queda enganxat a la terra, atrapat en la seva pròpia retòrica de realisme, de la qual no aconsegueix enlairar-se tret de moments comptats; moments de gran força, gairebé llegendària (Salvador LLopart, Canes. De la testosterona al bòtox, La Vanguardia, 19.05.2014)

Western de drames severs i exquisida modèstia.

(..) Amb “Els tres enterraments de Melquíades Estrada” (..) totes dues són dos westerns i més concretament westerns fantàstics, que toquen drames complexos amb una modèstia exquisida, que tenen tota la col·lecció de misèries que són consubstancials als seus personatges i per tant no els fabriquen a mida falses redempcions, i que resulten commovedores sense resultar sensibleres (..) Jones fa anar amb la mateixa perícia la tragèdia i l’humor, el lirisme i demolidors cops (..), que il·lustren de manera implacable fins a quin punt la construcció dels Estats Units es va basar en les privacions físiques i emocionals (Nando Salvà, Tommy Lee Jones dicta magisteri, El Periódico, 19.05.2014)

---