Club 7 Cinema

Foto Óscar Jaenada, a La vida abismal, de Ventura Pons.

A les pàgines sobre Frankfurt 2007 encartades al suplement especial "11 de setembre" del diari Avui, trobo l’anunci de la "Retrospectiva de cinema català" que es passarà a la ciutat alemanya. Segurament, ja se n’havia fet pública la llista de títols, però jo és la primera vegada que sóc conscient d’haver-la vista. Ja sabem que és impossible que hi sigui tothom i que una tria és una tria. Ara bé, també és cert que les opcions preses revelen la ideologia de qui les pren. Títols -en el mateix idioma que surten publicats a l’anunci-: La vida abismal (Ventura Pons); Salvador Puig Antich (Manuel Huerga); Los Tarantos (Francisco Rovira Beleta); Más allá del espejo (Joaquim Jordà); 53 días de invierno (Judith Colell); Balseros (Carles Bosch); En construcción (José Luís Guerín). D’entrada, em sap molt de greu que no hi hagi cap pel·lícula del, per mi, millor cineasta viu del nostre àmbit cultural, Agustí Villaronga (El mar, per exemple, adaptació de Blai Bonet); ni cap film de Marc Recha (com posem per cas la planiana Dies d’agost). En segon lloc, crida l’atenció els títols en castellà en tots els casos que els han pogut posar. En tercer lloc, no sé què hi fa la de Judith Colell, en lloc posem per cas de la reeixida Ficció, de Cesc Gay (potser perquè la de Gay era en català?-no siguem malpensats!-). Arribat en aquest punt he pensat: quin espanyolista deu haver fet la tria? He pujat la vista hi he vist la galdosa retrospectiva s’organitza en col·laboració de "Catalan Films" i he exclamat: Valga’m Déu!. Ja que hi era posat, he pujat un xic més la vista i he llegit aquest breu text: La programació que es recull en aquest cicle ens permet una visió històrica d’aquest cinema, que ha convertit a Catalunya en una marca o referent internacional. Valdria més que no es posessin a la boca el nom de Catalunya en va i que no cremessin més la "marca o referent" (què no saben què és?…) amb tries com aquesta. Visió històrica… potser la d’alguns, no trobeu?. Finalment, no vull passar l’ocasió per recordar que, a Frankfurt, no hi pot ser la pel·lícula que hi hauria hagut d’anar, perquè no s’ha pogut filmar: La mort i la primavera, basada en l’obra de Rodoreda.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!