Club 7 Cinema

Mig recull de premsa, mig “primeres reaccions”, en aquest apunt recullo el que han escrit alguns del crítics catalans que han vist L’habitació blava, de Mathieu Amalric, a Un Certain Regard del Festival de Canes.

Recordem que aquest film havia sonat com un dels potencials candidats a entrar en Competició, àmbit en el qual Mathieu Amalric guanyà el premi de Millor Director amb la seva anterior Gira (2010). Va ser, doncs una de les sopreses de la selecció 2014, comprovar que l’havien programada a Un Certain Regard, passant a ser-ne un dels principals atractius.

FOTO L’habitació blava, de Mathieu Amalric

---

Gran adaptació de Simenon.

Passions fatals, misèries de províncies i rigor procedimental a LA CHAMBRE BLEUE, gran adaptació de Simenon per part de Mathieu Amalric, va piular Eulàlia Iglesias, al seu compte de Twitter.

Amalric adapta Simenon.

(..) adaptació de L’habitació blava, una novel”la de Georges Simenon sobre una relació adúltera passional que duu a un crim que va descobrint-se a mesura del relat. Amalric (..) aporta una pel·lícula que, ambientada en una ciutat de províncies, té un cert aire chabrolià. Ell mateix n’és el protagonista, junt amb la seva actual esposa, Stéphanie Cléau, una paisatgista en el món del teatre que debuta com a actriu d’una manera radiant (Imma Merino, Egoyan ja no captiva, El Punt Avui, 17.05.2014)

Notable adaptació d’una novel·la de Simenon.

(..) Amalric posa en escena una clàssica història d’adulteri (..) amb sobrietat, precisió i una ambigüitat que li permet jugar amb el punt de vista del protagonista i fer-nos dubtar de la realitat objectiva (Xavi Serra, La monumental ‘Winter sleep’ impressiona Canes, Ara, 17.05.2014)

Totes les adaptacions de Simenon són bones.

José Luis Guarner deia que totes les adaptacions de Simenon eren bones. “La chambre bleue” de Mathieu Amalric no és l’excepció a la regla. Ens fa enyorar el cinema de Chabrol, però la posada en escena és més estilitzada, més concisa i sobretot és un gran exercici de depuració narrtativa, va escriure Àngel Quintana al seu Facebook, després d’haver piulat al seu compte de Twitter: Mathieu Amalric a “La chambre bleue” ens genera nostàlgia de Chabrol, encara que la seva opció és molt més estilitzada i sintètica. #Cannes2014.

Interessant.

M. Amalric explora els límits de l’objectivitat fílmica i la impenetrabilitat d’allò real, va escriure Manu Yáñez a Twitter.

---