Club 7 Cinema

Carla Simón ha rebut l’espanyol Premio Nacional de Cinematografía. Se n’ha fet ressó la premsa (permeteu que, excepcionalment, comenci esmentant els mitjans unionistes):

A ‘El Periódico‘: Carla Simón defensa el cine independent, plurilingüe i sense censura al rebre el Premi Nacional.

A ‘La Vanguardia‘: Carla Simón reivindica el cinema independent i plurilingüe: “L’art va sempre per davant de la política”.

A ‘El Punt Avui‘: Carla Simón reivindica el cinema independent.

A l’Ara‘: Carla Simón: del Premio Nacional a un musical flamenc.

La cineasta va dir coses molt interessants, com ara “Per fi hi ha més dones fent cine i estem davant una tímida democratització del nostre ofici, hi ha maneres de treballar que ja es consideren obsoletes i històries que mai s’havien explicat, però alhora fins i tot se censuren pel·lícules i obres per raons polítiques o ens autocensurem per ser políticament correctes” o “S’ha de protegir més que mai [el cinema independent]. Es tracta d’un cinema amb ànima, fruit d’un risc, uns reptes i un joc, que necessita temps i rigor, i que creix quan connecta amb l’espectador (..) Em sento una gran privilegiada de poder dedicar-me en cos i ànima al cinema. Aquest premi és un reconeixement a les pel·lícules fetes, però sobretot es tracta d’una empenta per les que vindran”…

En declaracions als periodistes acreditats, acabat l’acte de recepció del premi, va manifestar coses com “L’art va sempre per davant de la política” (en relació amb l’oficialització del català, el basc i el gallec a les Corts espanyoles) i “vivim en un país plural”… Va informar també que “Romería”, el seu proper film tancarà una mena de trilogia familiar i de mena autobiogràfica i el rodarà l’estiu que ve a Galícia i hi haurà castellà, català, gallec i francès. I que després vol fer una pel·lícula molt diferent, un musical flamenc, que rodarà a Barcelona.

No sé si el concepte de cinema ‘plurilingüe’ va sortir de la seva boca i l’hi fan dir els periodistes; però tampoc he llegit que ho hagi desmentit.

Què es un cinema ‘plurilingüe’? Pregunta retòrica, esclar, perquè tots entenem que s’hi vol dir pel·lícules en què es parli diversos idiomes. Ves, “As bestas” era ‘plurilingüe’ (gallec, castellà, francès). I molts col·legues catalans de Carla Simón, per mor de l’anomenat realisme lingüístic fan aparèixer el castellà, tant si com no, a les seves produccions en català, quan no és a l’inrevés i fan aparèixer ocasionalment el català en rodatges en castellà. No crec que calgui reivindicar-ho, ja és una realitat (més o menys galdosa, però realitat) consolidada.

Significativament apareix el terme ‘plurilingüe’ coincidint amb l’anunci que el seu nou projecte serà en castellà, català, gallec i francès. Rodat a Galícia. Cal esperar que la vena documental que ha inspirat Simón fins ara faci lògica aquesta opció lingüística (ni que sigui en termes de ‘realisme’), que respongui a un autèntic plantejament artístic i que no sigui fruit de cap càlcul especulatiu cara al mercat espanyol.

Perquè fer pel·lícules ‘plurilingües’ pot abocar a un cinema ‘frankenstein’, artificiós, lluny del tremp creatiu en la llengua de l’autor(a).

A més, el concepte ‘plurilingüe’ exposat després de rebre el ‘Premio Nacional de Cinematografia’ sona una mica com si Carla Simón volgués fer-se perdonar haver fet exitoses pel·lícules en català (“Estiu 1993” i “Alcarràs”).

Observi’s, també, que els mitjans espanyolistes remarquen això de ‘plurilingüe’, evidentment, en la directora que ha triomfat fins ara en català.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!