Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Olivier Dahan: “De Gràcia de Mònaco el que m’interessa és que fos una actriu que renuncià a la seva carrera”
Dahan ha manifestat, segons que recull Hannah Benayoun al web del Festival: Havent-nos centrat en l’any 1962, he volgut fer un retrat complet: l’actriu, la dona, en la intimitat de les decisions que pren. Està casada, té fills i passa per conflictes interiors de debò. Ha concretat quina era la seva idea des d’un bon començament: Volia fer una pel·lícula que parlés de cinema, ja que parlo d’una actriu. No es tracta pas d’un “biopic”, encara que tot sigui veritat; jo sóc un individu que llegeixo molt, que em documento. Les decisions íntimes de Grace Kelly són certes perquè han estat explicades, però jo sóc conscienciós, m’inspiro en el que llegeixo. I ho ha reblat dient: Volia treballar amb la meva intuïció, no volia quedar-me només en els fets, volia ser més profund que això.
Vídeos: Conferència de premsa del film | Entrevista a la TV Festival de Cannes.
FOTO (Facebbok oficial) © FDC – M. Petit Tim Roth, Olivier Dahan i Nicole Kidman, al Photocall de Gràcia de Mònaco
Al material de difusió del film, Olivier Dahan declara: De Gràcia de Mònaco el que m’interessa essencialment és el fet que fos una actriu i una actriu que renuncià a la seva carrera. Fer-ne un “biopic” no m’interessa, cal que la pel·lícula parli de coses que jo sento i penso. Explicar la història factual d’un personatge és molt avorrit. sempre miro de barrejar les coses i de parlar de mi mateix alhora. I crec que el que em commovia en la trajectòria de Grace quedava amagat entre línies i ressonava amb la meva vida personal. La pel·lícula no és pas un gest històric, encara que relati fets reals. El que m’interessava era narrar la dificultat, les desavinences d’una dona que no aconsegueix —o si més no li costa— conciliar el seu marit, els fills, la vida de dona i el seu treball. Per mi, la pel·lícula és una imatge d’això (..) Sobretot, volia fer un film sobre una dona que és una artista i que ha de renunciar a una gran part de si mateixa per poder quedar-se amb la seva família. Aquesta decisió és al cor de la pel·lícula.
Quant a les recerques que ha fet abans de tirar endavant la pel·lícula, és curiós que a la roda de premsa hagi parlat tant que és un home que es documenta i, en canvi, al material de difusió del film manifestat: No m’he documentat especialment sobreGràcia de Mònaco, tot i que n’he llegit un parell o tres de biografies, per a conèixer l’abast i els límits de les diverses situacions, i la dimensió psicològica del personatge. Per la resta, ha estat cosa de la intuïció.
La pel·lícula només s’ha rodat a Monaco en la mesura que ha estat possible fer-ho, ja que el Monaco de 1962 no és pas el d’avui en dia —explica Dahan—. Per tant, n’hem filmada una part a Menton i a Itàlia, per a reinventar el Monte-Carlo de l’època. Es tracta doncs d’un Mònaco imaginat. De fet, s’ha filmat força en estudi i el palau de Monte-Carlo que apareix a la pel·lícula ha estat “reconstruït” barrejant aquest treball en estudi amb el que hem fet en un palau italià i en un altre de Bèlgica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!