Club 7 Cinema

Foto @Vicens Tomàs – Arxiu Vicens Tomàs / Carme Beltrán

Segueixo amb el text que he preparat per a la xerrada “El cinema des de Malgrat”, d’avui, 04.03.2023, a ‘La Barretina’. Ve de Notes per a la xerrada “El cinema des de Malgrat” (II) i continua a Notes per a la xerrada “El cinema des de Malgrat” (IV).

–No es pot parlar de cinema al nostre poble, tanmateix, sense esmentar el Cineclub Garbí.  Tot va començar pel cine-fòrum. Fruit del neguit cultural de certa gent del poble, el 22.01.1963 ja hi hagué un cine-fòrum, aquí, a La Barretina, animat per Jordi Canet, amb la projecció del film “Orfeo”, que suposo que és la cinta de 1950, de Jean Cocteau.  Ens consta que el 12.11.1963, també hi hagué una sessió de fòrum al Centre Parroquial, amb la projecció d’ “Otelo”, d’Orson Welles. La gent d’Acció Catòlica es movia i van fer-ne algunes sessions. Però va ser el 1968, que engrescats per Mn Josep Arges, joves del poble van començar una autèntica temporada regular de cine-fòrums, que dos anys més tard, el gener de 1970, donaria peu a la formalització d’una entitat sòlida, anomenada Cineclub Garbí.

–Fins a 1979, que arribà la democràcia municipal, els fòrums del Garbí van ser sessions d’alt contingut cinèfil, que els joves activistes culturals del poble preparaven veient les pel·lícules i elaborant-ne els programes, i que comptaven amb preuats  presentadors com el mític Miquel Porter, en Josep Ma. López Llaví, el José Enrique Monterde... Sessions en què també es respirava aire de transgressió democràtica, que s’aprofitaven, quan s’esqueia, per a informar-se de moviments socials i polítics contra el règim franquista. Aquell cineclub organitzà també tot d’actes culturals –conferències, xerrades, recitals- i fou molt actiu durant el Congrés de Cultura Catalana.

–Però va venir l’esbandida, amb la mort de Franco, primer, i amb les eleccions municipals després. Així és que, després d’uns anys de transició, el 1982, el Garbí mig es refunda i va a buscar l’essència del que és un cineclub. Llança la campanya “El club dels amants del cinema” i amb la col·laboració de tot de gent que ajuda a la precària Junta que ho organitzava, aconsegueix refer-se, amb xifres notables d’assistència de públic i unes programacions prou bones quant a contingut cinematogràfic.

-El Cineclub Garbí ha projectat les pel·lícules sempre que ha pogut al Centre; llevat de quan s’incendià el Centre, la tardor de 1985, que es va poder seguir l’activitat anant al Majestic, gràcies a un acord –força car, per cert- amb en Joan Viladevall fill. Hi ha l’anècdota que, diria que era en ple mes de gener de 1986, vam fer “Amarcord”, de Fellini, al Majestic, en què em vaig equivocar amb l’aparell de calefacció del local i, en plena pel·lícula, va començar a inundar-se de fum la sala. Vam haver d’aturar la projecció, obrir portes del carrer d’Emili, pelar-nos de fred… Però al cap d’una estona la sessió va seguir.  Per cert, que al cap d’uns quants anys, quan no es poder disposar novament del Centre, aquest cop perquè s’hi feren reformes,  les sessions es van traslladà al Cine de Palafolls, mantenint viva la flama cineclubista.

-Reculant al 05.05.1986, l’ etapa que vivia el Cineclub va passar per un fet singular, en guanyar-se el premi de Millor Cineclub de Catalunya, que, a més de reforçar-ne el prestigi, va donar uns calerons que ajudà a tirar endavant de manera més forta.

–A començament dels anys 90, la Junta es renovà, hi entrà nova gent i l’entitat va passar per una època també de molta estabilitat, amb algunes fites, com les ja comentades celebracions concurridíssimes dels 20 i 25 anys, a la Barretina.

-I després, la renovació continuà, fins a l’actualitat, que els lluitadors actuals de la Junta malden perquè a Malgrat segueixi havent-hi exhibició de cinema, en aquest cas, d’autor. Com ja deveu saber, d’ençà la pandèmia i els problemes estructurals del Centre, l’activitat està aturada; però han anunciat que, si les obres actuals s’acaben quan és previst, a l’octubre d’enguany es podrien reprendre les sessions del cineclub.

–És el que ens queda, per poder veure cinema col·lectivament a Malgrat, de manera regular –si exceptuem les sessions de cinema a l’aire lliure que l’Ajuntament organitza per la Festa major de Sant Roc des de fa anys-.

– El cinema a Malgrat ha mogut moltíssima gent, començant pels nombrosos espectadors, seguint pels empleats que  treballaven a les sales i acabant amb els empresaris. Podríem tanmateix esmentar-ne alguns noms concrets, a més dels citats. Francesc Mercader, que va assumir el Centre durant molts anys. En Joan Olmos, que representà les empreses exhibidores. Na Maria Teresa Homar, que acompanyà al piano projeccions de cinema mut. En Josep López, operador del Tropical. Na Tresor Casajuana, taquillera del Tropical. En Jaume Vila, ‘Formiga’, que anava amb bici a dur rotllos de pel·lícules als pobles veïns.En Bartolo, el del carretó de llaminadures del davant del Liceu. Pere Margall, Ferran Garcia,  Josep Vila i Quim Martí, operadors del Centre. L’avi César –de “les rajoletes” del carrer Mallorca- acomodador del Tívoli. En Ribas, acomodador del Majestic. I per descomptat, noms propis del Cineclub, entre els quals, Jaume Puig, Josep Viusà, Ernest Aldea, Ma Rosa Serra, Pere lliuró, Came Pascual, Emili Hugas, Quim Duran, Rosa Carreño, Joan Torrent, Rosa Montals, Jaume Aubanell, Miquel Nogués, Lali Bernadàs, Josep Ma Crosas, Carles Vilar, Xevi Comas, Bernat Castellà,  Josep Carrasco, Caterina Montalt, Lourdes Borrell, Toni Hernández, Gabri Pujol, Mireia Córdoba… i jo mateix –sé que em deixo molts de noms, però accepteu-me aquesta llista com una petita mostra de les implicacions personals en el cinema a Malgrat-.

–Com suposo que sabeu, el 1999, l’Ajuntament va editar un llibre de Manuel Cusachs, sobre la Història del cinema a Malgrat. Gràcies a l’Arxiu de Malgrat, en disposem d’uns quants exemplars gratuïts, per a repartir.

– A Malgrat també s’hi ha fet cinema. Ens consta el rodatge, l’octubre del 1967, d’una minisèrie de 4 capítols, per la RAI 3 iTVE, sobre Cristòfol Colom, rodada al Cap de Tordera. Però això era forà. El cinema amateur va tenir creadors al nostre poble. L’Emili Canet en va ser un dels pioners i hi van destacar l’Ernest Aldea (que treballà amb Jaume Ordi, Amèlia Creus, Lluís Coll...), el meu oncle, Francesc Montalt, en Ramon Mompió i, si em permeteu una gosadia personal, també he d’esmentar la colla d’amics que ens vam fer dir “La Salseta Pilonera”, que amb Francesc Angelet i Ernest Aldea ens entreteníem i divertíem filmant pel·lícules de Super 8. Tot plegat són una bona colla de ficcions i documentals, alguns premiats en els concursos a què es presentaven, que ara ens permeten veure històries dels anys seixanta –bàsicament– i  des de imatges familiars a indrets del poble i dels voltants que ara han canviat. Aquest material es pot consultar a l’Arxiu Municipal i, en part, l’Arxiu el té penjat a Internet.

-segueix a l’apunt:  Notes per a la xerrada “El cinema des de Malgrat” (IV).-

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!