Club 7 Cinema

El dia 04.03.2023 he fet una xerrada a La Barretina, de Malgrat, titulada “El cinema des de Malgrat”. Per tal de conservar-me’n les notes que he fet per a preparar-me-la, com per si poden tenir interès per a algú, les enganxo en una sèrie d’apunts d’aquest blog. Després d’aquest apunt, segueix a Notes per a la xerrada “El cinema des de Malgrat” (II).

“El cinema des de Malgrat”

Malgrat era un poble de cineS. Primer hi hagué cinema que portava al poble algun firaire passavolant; però al segle XX hi ha haver fins a 7 sales que s’hi van fer projeccions. Fins i tot aquí, a La Barretina, durant una temporadeta se n’hi van fer, als anys 20.

Eren locals de bona capacitat, en molts dels quals també s’hi va fer teatre i espectacles musicals. Primer s’hi projectava cinema mut, que acabà acompanyat de música. I a l’octubre de 1930 ja hi arribà el sonor.

-Els cines de Malgrat van ser:

.El Modern (on hi hagué fc. Ca l’Esquena) 1906-1913

.El Tívoli / Guimerà /Català 1905-1967 (776 persones). A la cantonada dels carrers Maó i Sant Pere.  Amb un pati a l’entrada, òptim per a fer-hi ballaruques i festes. Jo el vaig conèixer ja de capa caiguda, amb cinema pràcticament només per a la mainada, als anys seixanta, amb la família Comas que hi venia les begudes (recordo aquella mena de Coca-Cola que era el ‘Canadà Dry’)

.La Barretina 1921 –durà 3 o 4 anys-. Després diuen que, als anys 60, s’hi va fer alguna escadussera i primerenca sessió de cine-fòrum. I, recordem-ho, el 12 de gener  de 1990 s’hi v celebrar el 20è aniversari del Cineclub Garbí, amb la projecció de la pel·lícula muda de Charles Chaplin, “El Chico”, acompanyada al piano, en directe, del gran mestre Joan Pineda. I el 03.02.1995, s’hi va celebrar la gran festa del  25è aniversari del Cineclub Garbí.

.El Centre Parroquial / Foment Cultural 1923-1985 (acabà tenint un aforament de 450 persones). A mitjan anys seixanta s’hi van fer obres, fins el 1968. Si s’hi havia programat cinema Infantil, amb el nou Centre, sobretot, s’hi combinà l’Infantil + adults. El preu de l’entrada diu que era de 9 ptes. Però jo, que vaig començar anant al Centre antic, aleshores hi accedíem per 2 rals, amb l’assistència que et donaven per anar a Catequesi.  En recordo sessions tumultuoses, amb aquells caramels i xiclets que anaven lligats amb una goma llarga i servien perquè te’ls tiressin pel cap des de la fila del darrere. Amb la reforma del 68 tot es va tornar més seriós. I, si bé hi havia empreses que el gestionaven, la Junta del Centre hi acabà muntant cèlebres maratons de 24 hores de cinema, per a tots els públics –segons els horaris-.  Al centre s’hi han fet teatre, recitals, conferències i evidentment, cinema  –moltes pel·lícules de ‘romans’, em sembla que totes– i és la seu del Cineclub Garbí. Ja fa uns anys, el Centre passà a ser municipal. I és l’única sala que ha arribat al Segle XXI, abonyegada, aixafada, novament reformada; però és l’única que ha perviscut.

.El Liceu 1924-1984 (937 persones).  Amb el seu cafè, el seu pati on s’hi celebraren festes majors, el seu escenari per al teatre, la sarsuela, etc. Però sobretot va ser un cine. Va conèixer també diverses etapes i reformes. Essent-ne durant molts anys, també els darrers, l’empresari el Sr. Pere Prats i després el seu fill, Xavier Prats. No cal dir que s’hi feien grans estrenes i acumulava molt de públic. Hi havia fins i tot un sistema d’abonaments. Els dijous solien fer-ne de cinema –a més a més del cap de setmana- i crec recordar que hi havia algun acord amb alguna fàbrica de Malgrat perquè hi anessin els treballadors. Durant molt de temps, però, va ser només per a la gent gran. Jo, que sóc nat el 1957, no hi vaig poder entrar fins que ja s’hi ensumava una certa decadència. Però, permeteu que en recordi una sessió estiuenca molt especial –devia ser el 1973-, segurament obra i gràcia d’en Xavier Prats, que va ser la projecció d’ “El concert per Bangla Desh”, amb George Harrison, Bob Dylan, Ravi Shankar… un espectacle que ens va entusiasmar al jovent de l’època, quan encara no es tenia per aquí experiències de concerts musicals multitudinaris. A les acaballes de la seva vida, el Liceu va acollir un recital de Lluís Llach.

-segueic en un altre apunt: Notes per a la xerrada “El cinema des de Malgrat” (II). –

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!