Club 7 Cinema

Extraordinari recital interpretatiu de l’ australià Geoffrey Rush (Shine, Ned Kelly), que dóna vida al camaleònic  i clarobscur Peter Sellers (1925-1980), l’actor britànic de renom, especialment famós pel seu paper d’inspector Clousseau a la saga de La pantera rosa. Acomboiat  per un repartiment estelar, en què Charlize Theron encarna Britt Ekland (la seva dona); Sonia Aquino, Sophia Loren; John Lithgow, habitual als films de Brian de Palma, dóna vida a l’inefable director de La pantera rosa, Blake Edwards, i Stanley Tucci és un altre Stanley: Kubrick.

Títol original: The Life and Death of Peter Sellers. Títol espanyol: Llámame Peter. Títol francès: Moi, Peter Sellers. Títol italià: Tu chiamami Peter. Director: Stephen Hopkins. Guió: Christopher Markus i Stephen McFeely, basat en l’obre de Roger Lewis. Fotografia: Peter Levy Producció: EUA, França, 2003. Durada: 2h05. Repartiment: Geoffrey Rush (Peter Sellers), Charlize Theron (Britt Ekland), John Lithgow (Blake Edwards), Stanley Tucci (Stanley Kubrick), Emily Watson (Anne Howe), Sonia Aquino (Sophia Loren), Emilia Fox (Lynne Frederick), Stephen Fry (Maurice Woodruff). Estrenada: el 22.07.2005, a Catalunya, el País Valencià i a les Illes.

Sinopsi: evocació biogràfica sobre el famós actor britànic Peter Sellers, conegut sobretot pel seu paper d’inspector Clousseau a la saga de La pantera rosa. Una vida plena plena d’alts i baixos, reflex de les relacions difícils amb la seva dona, Britt Ekland, o de la fascinació que tenia per Sophia Loren.

Petit comentari

Produïda per la cadena de televisió per cable HBO, The Life and Death of Peter Sellers recrea la biografia del famós actor britànic, conegut sobretot pel seu inspector Clousseau de la saga La pantera rosa, de Blake Edwards. De manera funcional, sense cap virtut descatable, documenta els episodis foscos de la vida privada del protagonista, a qui presenta com un egocèntric emmarat, de rampells violents i capricis que no es van aturar ni davant de la sensualitat de Sophia Loren, ni de l’escultural Britt Ekland, encarnada al film per una enlluernadora Charlize Theron. La pel.licula també repassa alguns dels treballs memorables de Peter Sellers davant la càmera, amb cineastes com Stanley Kubrick i Blake Edwards. Tot plegat dóna peu a un memorable recital interpretatiu i de transformisme de l’australià Geoffrey Rush, fins al punt que The Life and Death of Peter Sellers gira completament al servei del lluïment de Rush.

Qui era Peter Sellers?

Peter Sellers (nat: Richard Henry Sellers; Southsea, Hampshire, Anglaterra, RU, 08.09.1925 – Londres, Anglaterra, RU, 24.07.1980, d’un atac de cor). Dotat pels papers de composició a la manera d’un Alec Guinness, de qui en va ser considerat el successor, es va donar a conèixer a la televisió i acte seguit va passar al cinema, per bé que seguirà a la petita pantalla, en aparicions esporàdiques. Treballà en pel·lícules còmiques de segona categoria, fins que es revela com a gran actor amb El quinteto de la muerte  (The Ladykillers, Alexander Mackendrick, 1955). Després, va anar protagonitzant un reguitzell de comèdies d’èxit com Un golpe de gracia (The mouse that roared, Jack Arnold,1959); The battle of the sexes (Charles Crichton, 1959) i, sobretot, La pantera rosa (The Pink Panther, Blake Edwards, 1963) -que el consagrà definitivament i gairebé l’encasellà en el rol de l’entranyable, guillat i maldestre inspector Clousseau, que tornaria encarnar a les succesives seqüeles del film-. Stanley Kubrick, amb qui ja havia treballat a Lolita (1962), li va servir en safata l’oportunitat de lluir-se a la satírica Teléfono rojo, volamos hacia Moscú (Dr. Strangelove, 1963), amb una triple composició: militar britànic, president EUA i sabi nuclear nazi. Va coincidir amb Woody Allen a ¿Qué tal, Pussycat? (What’s new pussy cat?, Clive Donner, 1965) i Casino Royale (John Huston, Robert Parrish, Joseph MacGrath, Ken Hughes, Val Guest, 1966). Als setanta, la carrera li devallà, en pel·lícules mediòcres; però encara ens regalà Bienvenido, Mr. Chance (Being There, Hal Ashby, 1979), amb el personatge del jardiner infeliç que es conforme amb el jardí i a veure la televisió i acaba de president dels EUA, en què Sellers estava tan patètic com divertit, en una mena de trist testament artístic d’un còmic que ja se n’anava -va morir al cap de poc- i que era conscient de com se li havia desaprofitat el talent. Per a aquest film, fou nominat a l’Oscar -com a intèrpret, només ho havia estat anteriorment per Dr. Strangelove-.

Qui és Geoffrey Rush?

Geoffrey Rush (Toowoomba, Austràlia, 06.07.1951). Enllestits els estudis artístics a la Universitat de Queensland, a Austràlia, Rush comença al teatre la carrera d’actor. El 1979, participa en una adaptació de Tot esperant Godot, de Samuel Beckett, al costat de Mel Gibson, el seu company de pis a l’època. El 1981 debuta al cinema amb un paper de detectiu al film policíac Hoodwink; però, al decurs dels propers 15 anys, la seva presència a la pantalla és escassa i es dedica sobretot al teatre, en què participa en una cinquantena de produccions. El 1996, el seu paper d’un pianista genial a Shine crida l’atenció arreu del món i li fa guanyar l’Òscar i el Globus d’Or. Gràcies a la seva formació teatral, participa en pel·lícules d’època i, avalat per una aurèola de prestigi, obté la nominació a l’Oscar i als Globus d’Or -de repartiment, en aquest cas- per Shakespeare in love (1998). Gràcies al físic magre que el caracteritza i al seu un rostre un pèl demacrat, el trien per a personatges sinistres, com el Marquès de Sade, de Quills (2000), que li val novament la nominació als Óscar i als Globus. El seguit de nominacions i la nòmina de directors de cert renom amb què va treballant, donen fe de fins a quin punt està considerat un actor prestigiós.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!